Gairebé un 90% de les dones de menys de 50 anys a qui s’ha diagnosticat un càncer de mama a Osona en els últims deu anys l’han superat. És una de les dades que consten en l’estudi “Incidència, tractament i supervivència de les pacients de menys de 50 anys amb càncer de mama tractades a la comarca d’Osona durant 10 anys”, guardonat en els últims Premis Sanitat Osona. Era una dada, però, ja coneguda. L’estudi, dirigit pel doctor Constantí Serra, cap de la Unitat de Mama de l’Hospital General de Vic, però, pretenia anar més enllà.
L’estudi és el que en terminologia mèdica n’anomenen un “treball de revisió”: “Mirar enrere, veure què i com ho hem fet, i comparar-ho amb la literatura mundial”, en paraules de Serra, que volia fer-se dues preguntes: “Ha incrementat el càncer de mama a Osona? Hi ha més càncers en gent jove?”, entenent per jove aquelles dones de menys de 50 anys, edat de tall a partir de la qual ja se’ls fa fer la mamografia, en el programa de cribratge per detectar possibles càncers de mama.
El treball s’ha fet a partir de l’estudi detallat de l’historial clínic de les 167 dones de menys de 50 anys que van tenir càncer de mama a Osona entre 2000 i 2009, ambdós inclosos. Les 167 dones van sortir del total de 682 dones que van ser tractades quirúrgicament per l’equip del doctor Serra en aquests anys.
En van quedar excloses les que no es van operar, o bé per tenir una edat molt avançada o per haver-los detectat un tumor molt avançat, que la cirurgia era “poc oportuna”.
“La literatura mundial ens diu que el càncer de mama en dones joves té pitjor pronòstic”, o sigui, més mortalitat. L’afirmació, però, no s’ha pogut comprovar encara a Osona: “Deu anys és poc temps per comparar amb precisió les dones de més i de menys de 50 anys”, reconeix Serra. Sí que ha pogut concloure, però, que a les dones joves se’ls detecta el càncer més tard: “Hi ha un percentatge més alt de dones joves amb tumors grossos”.
Quan diu dones joves, vol dir sobretot entre 40 i 50 anys, i quan parla de tumors grossos, no només es refereix a la mida, sinó també a tumors més escampats, que moltes hores fan inevitable la mastectomia, l’extirpació del pit.
Constantí Serra troba dues possibles explicacions: una, que en no estar en el programa de cribratge, no es detecten alguns tumors molt petits, i una segona, que “no s’hi pensa que abans dels 50 anys es pugui tenir un càncer de mama, es va tard al metge o els mateixos professionals no s’ho creuen”. Hi ha una tercera suposició: que en el tumor en mames de dones joves hi ha factors “probablement genètics” que donen una pitjor evolució.
Els resultats, dels quals es podria fer una comparació més precisa si s’ampliés l’estudi a la resta de dones més grans de 50 anys, aporten uns primers elements de reflexió. La primera: cal avançar el programa de cribratge als 40 anys? Ara per ara, només es fa el cribratge clínic en dones amb factors clars de risc. Les dones de 40 anys encara tenen un teixit molt dens, que fa que la mamografia perdi sensibilitat i, per tant, precisió.
Però hi ha un altre element de dubte que exposa Constantí Serra: “Potser sí que avançaríem algun diagnòstic en dones més joves, però cal valorar en l’altre plat de la balança que acabaríem amb moltes dones amb falsos positius, però a les quals ja no estalviaríem l’angoixa que representa un diagnòstic de càncer”.
D’aquí que la tendència actual sigui “ser més selectius, tant en el diagnòstic com en el tractament, amb una quimioteràpia i una radioteràpia més efectives”.
Entre els factors de risc, el més potent són els antecedents familiars. La resta, com l’obesitat, el sedentarisme o el tabaquisme, poden ser riscos afegits, però no un risc per si sol. Com no ho és per si sola una estimulació hormonal molt llarga, amb regles que vénen de molt jove i marxen més tard, sense fills i amb tractament hormonal en la primera menopausa. “No cal menystenir els càncers entre els 40 i 50 anys, però cal valorar molt bé el benefici i el perjudici d’avançar el cribratge, i no parlo només en termes econòmics, que també, sinó d’eficàcia”, segons el doctor Serra.
Respecte a un possible increment dels casos de càncer de mama, es detecta un increment en la segona part de la dècada estudiada, però amb unes quantitats que no es consideren suficients com per treure’n conclusions.
En concret, sobre una incidència mitjana d’entre el 4,5 i el 7,9 casos de cada 10.000 dones de menys de 50 anys, en els anys 2005 i 2006, la xifra es va enfilar fins al 8,5 i el 9,3 respectivament. “És interessant aturar-se i veure com van les coses, però amb aquestes xifres no podem treure més conclusions, ara per ara”, diu Constantí Serra. “Tampoc no vull espantar les joves”, repeteix el doctor, que sí que insisteix en la necessitat d’una bona prevenció a partir de l’autoexploració.
CIRURGIA PLÀSTICA EN EL TRACTAMENT
El tractament del càncer de mama és multidisciplinar. Només cal veure les especialitats de l’equip que ha col·laborat en l’estudi: Constantí Serra (cirurgià), M. Jesús Martínez (anatomia patològica), Raimon Rovira (ginecòleg), M. Dolors Baulenas (infermera), Gisela Gallego i Jacint Altimiras (epidemiòlegs), Rosa M. Franquesa (oncòloga) i Judit Ribé (radiòleg).
L’objectiu del doctor Serra, però, és anar incorporant en el tractament del càncer de mama la cirurgia oncoplàstica, en la qual ell mateix s’ha anat especialitzant, conscient de l’impacte psicològic en la dona, que representa la mastectomia, l’extirpació del pit, i més en pacients més joves.
Les noves tècniques que s’estan introduint tendeixen a mitigar l’impacte. “Es tracta de conservar el pit incorporant tècniques pròpies de la cirurgia plàstica”, segons Serra.
I és que, ara per ara, encara hi ha més casos de mastectomia en pacients joves que no pas en les més grans, a les quals el càncer s’ha pogut detectar en una fase menys avançada.
“L’objectiu, com a mínim, és igualar el percentatge”, diu Serra, que aporta una última reflexió per al debat: “Diagnostiquem més tumors perquè els agafem més aviat?”. La supervivència ha millorat i els tractaments també s’han perfeccionat, però continua havent-hi una incidència important de càncers de mama. “Estarem sobretractant, en detectar tumors molt petits que potser no s’haguessin manifestat mai?”.
Són reflexions que té el sector mèdic sobre la taula, també a l’hospital de Vic, alhora que s’avança, i no poc, en el diagnòstic i el tractament del càncer de mama.
{{ comment.text }}