El 15% dels pacients amb esquizofrènia o trastorn bipolar pateixen, també, trastorn per estrès posttraumàtic.
Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure d’un estudi que la prestigiosa revista de psiquiatria The Journal of Nervous and Mental Disease va publicar el juny passat, i que ha fet la psiquiatra del Consorci Hospitalari de Vic Maria José Álvarez, amb el suport de l’equip de professionals del Servei de Salut Mental d’Osona i el Servei d’Epidemiologia.
Es tracta del primer estudi fet a l’Estat espanyol que relaciona les malalties mentals greus amb el trastorn per estrès posttraumàtic, tot i que sí que s’han fet investigacions als Països Baixos, Anglaterra, els Estats Units, Austràlia o Nova Zelanda. “Aquí es relacionen aquestes malalties amb el factor biològic”, diu Álvarez.
L’article es desprèn d’un estudi iniciat el 2007 amb 102 pacients del Servei de Salut Mental d’Osona diagnosticats d’esquizofrènia i trastorn bipolar.
Tots ells van respondre “a un qüestionari sobre situacions traumàtiques, i vam estudiar les característiques clíniques que tenien, quan els va començar la malaltia i altres característiques personals”, diu Álvarez.
L’estudi va evidenciar que el 47% dels pacients havien patit algun trauma infantil, en la majoria de casos abusos físics, sexuals o psicològics.
“En aquests casos, la malaltia apareix abans, i els pacients tenen més possibilitats de fer intents de suïcidi al llarg de la vida”, diu la psiquiatra. Aquestes primeres conclusions es van publicar el març de l’any passat per la mateixa revista.
La segona part de l’estudi, publicada el mes passat, s’ha centrat a investigar els pacients “amb criteris d’estrès posttraumàtic”. El 15% dels pacients reuneixen tots els criteris.
“Aquests pacients tenen un curs pitjor de la malaltia i tenen més intents de suïcidi”, diu Álvarez. La majoria d’ells, però, només estan diagnosticats d’esquizofrènia o trastorn bipolar “i es perden una part del tractament psicològic i farmacològic específic pel trastorn posttraumàtic”.
L’objectiu de l’estudi és “confirmar que el trauma infantil té una relació amb les malalties mentals greus en l’edat adulta, i que alguns dels pacients, que tenen símptomes d’estrès posttraumàtic, precisarien un tractament específic”.
La idea de l’equip de recerca és abordar aquest tractament psicològic. “Aquests pacients reexperimenten els successos traumàtics que no volen, però ho recorden, no poden evitar-ho i lluiten contra això”.
Segons la doctora, “arribar a assimilar que això està relacionat amb les seves vivències, tenir una explicació biogràfica, provoca una sensació de control que és molt important”.
El treball també conclou que el 67% dels pacients han patit abusos físics i psicològics en l’edat adulta, i el 21%, sexuals. “Es relacionen aquest tipus de malalts amb violència, però en general els pacients són les víctimes dels maltractaments”.
També s’obre una escletxa en el camp de la prevenció. “És molt complicat, però se suposa que els països que controlin millor els possibles abusos a infants i tinguin protocols d’actuació arribaran a tenir menys malalties mentals”, diu Álvarez.
De la genètica a l’ambient
L’estudi demostra que les vivències causen part de les malalties
La doctora Maria José Álvarez va acabar d’estudiar l’especialitat de Psiquiatria l’any 1990. Segons diu, llavors es creia que les parts més adaptatives de les malalties mentals es devien a situacions de la vida diària, i que la causa de les malalties mentals greus era absolutament biològica, genètica.
“De les vivències traumàtiques no es preguntava res”, diu la psiquiatra, “molts joves es trobaven amb l’esquizofrènia al servei militar, i l’argument era que els tocava, però que la mili ho havia precipitat”.
En el seu dia a dia professional, Álvarez s’ha trobat amb molts pacients amb esquizofrènia que li han explicat infàncies molt traumàtiques. “Em va començar a interessar el tema d’estudi”.
De fet, els factors ambientals com a elements determinants en el desenvolupament de l’esquizofrènia i el trastorn bipolar ha estat objecte d’estudi, durant l’última dècada, a la resta d’Europa, “però a Catalunya o l’Estat espanyol, no”.
El factor extern no genètic que va interessar Álvarez i els seus companys va ser el trauma infantil i l’estrès posttraumàtic, mentre que d’altres professionals han estudiat factors com la immigració o la urbanicitat.
“Es va començar a parlar molt de l’estrès posttraumàtic després de l’11-S”, diu la doctora, “és degut a una situació traumàtica aguda. Es va veure en alguns veterans del Vietnam”.
{{ comment.text }}