Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Un far per a un barri de Manlleu

Alexandre Roca rememora en un llibre la història de la parròquia de Sant Pau, molt vinculada al teixit social i associatiu de l’Erm.

  • El 9 Nou
  • 11/05/2014 | 13:00
  • 0

El barri de l’Erm, que va créixer a Manlleu entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat, ha tingut sempre una intensa activitat a l’entorn de la parròquia de Sant Pau. El paper d’aquesta parròquia, al davant de la comunitat cristiana de la qual hi ha hagut ininterrompudament mossèn Jordi Vila des de fa 47 anys, ha irradiat de múltiples activitats el barri.

Alexandre Roca, en un llibre publicat recentment, Sant Pau: una parròquia per a un nou barri, recorda els orígens de la parròquia i, en conversa amb EL 9 NOU, explica que des del principi “els veïns del barri, molts d’ells nouvinguts, s’hi han sentit identificats; històricament, al voltant de la parròquia s’ha organitzat molta activitat: futbol, caramelles, aplecs a l’ermita de Sant Jaume, un esbart dansaire… La gent se la sent seva”.

Per això, el llibre elaborat per Roca, amb maquetació i portada de Toni Donada, ve a ser un tribut a totes les persones que, durant dècades, han col·laborat amb la parròquia sovint des de l’anonimat.

La idea, segons explica el mateix Roca, va sorgir d’un grup de feligresos, la majoria dels quals formen part del Consell de Pastoral, que tenien ganes de fer un homenatge a mossèn Vila. I, d’aquesta voluntat, n’ha acabat sorgint la publicació d’un llibre, el relat del qual no es pot desvincular del creixement demogràfic de Manlleu i del naixement del barri de l’Erm.

Com a mostra, es pot recordar que l’any 1950, Manlleu tenia 7.300 habitants, mentre que el 1975 la xifra ja arribava als 15.000. I d’aquests, una gran part es concentraria a l’Erm.

Aquest barri, que va néixer amb evidents dèficits urbanístics, es va anar proveint de nous serveis. Entre els equipaments nous, s’hi va alçar l’església de Sant Pau.

L’origen es remunta a la celebració l’any 1964 de la Santa Missió, un esdeveniment per difondre la fe. Mossèn Torrentó, el rector de Santa Maria, l’única parròquia reconeguda com a tal que hi havia aleshores a Manlleu, “va organitzar diferents actes amb els pares predicadors i, a resultes de la Santa Missió, va quedar un caliu”, explica Roca.

Això va fer que feligresos de l’Erm comencessin a organitzar catequesi per als infants del barri i busquessin un local. En aquest període, és quan es veu la necessitat de construir una parròquia i es posa fil a l’agulla. A l’espera que es faci realitat el nou edifici, però, es busca un local provisional, que cedeix Mateu Parés.

Era un mòdul en uns baixos, on es va improvisar el que seria la primera església del barri. Els mateixos fidels en deien les catacumbes.

Aleshores, aterra a l’Erm mossèn Jordi Vila, que estava destinat a Tavertet. El bisbe de Vic, Ramon Masnou, el va nomenar capellà de l’Hospital de Sant Jaume i responsable de la comunitat cristiana de l’Erm.

Era l’any 1967 i va jugar un paper important en la construcció de l’edifici i la posada en marxa de la nova parròquia. Per fer possible l’edificació, el rector de la parròquia de Santa Maria, mossèn Torrentó, l’any 1967 va adquirir un terreny de 3.500 metres quadrats per mig milió de pessetes. Aquests diners van sortir d’una donació d’un milió de pessetes que hi havia hagut d’un particular.

L’empresa Mateu-Castellot es va encarregar d’esplanar el solar, un espai pedregós. Ho va fer sense cobrar a canvi de quedar-se la grava que en van retirar.

La clau era la qüestió econòmica. Mossèn Vila, per indicació del bisbat, es va adreçar a Joan Riera, que va resultar ser el dipositari dels diners disponibles per començar les obres. Mig milió s’havia invertit en la compra del terreny i quedava mig milió més: “Riera li va dir [a mossèn Vila] que comencessin i que ell aniria pagant les factures fins que acabessin els diners”.

Per culminar les obres, hi va haver més donatius. El cost total, incloses les dependències adjacents, va ser de 4,4 milions de pessetes.

Així, el 8 de setembre de 1968 es va posar la primera pedra. Tot i que les obres no estaven acabades, el Diumenge de Rams de l’any 1969 ja es fa la primera missa davant de l’edifici a mig construir.

El temple s’inaugura el 29 de juny d’aquell mateix any quan el bisbe Masnou va sortir en processó de l’església provisional, la que popularment s’anomenava les catacumbes, fins al nou temple dedicat a Sant Pau. Vila va ser nomenat vicari perpetu l’any 1969 i, posteriorment, quan es va constituir formalment la parròquia l’any 1983, se’l va nomenar rector.

“A l’entorn de la parròquia de Sant Pau s’hi va crear un esperit de barri, amb el qual hi va tenir molt a veure la junta de veïns que, des del començament, van donar el màxim suport al mossèn”, relata Roca al llibre. El futbol, la cultura o les activitats d’esplai són exemples que certifiquen que la parròquia ha actuat com a far de l’Erm.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.