Un informe de la UVic nega que els espais de benvinguda educativa (EBE) de Vic i Reus siguin segregacionistes. Qüestiona, però, que alguns dels objectius acadèmics que s’havien proposat s’hagin assolit, i en proposa una redefinició a fons. Més concretament, alerta sobre el possible solapament de serveis d’acollida i de la temptació de prolongar l’estada a l’EBE perquè l’alumne no ha après prou bé la llengua catalana.
Els espais de benvinguda educativa (EBE) no són segregadors. L’impacte escolar que s’havia proposat amb la seva posada en funcionament el 2008, però, és “baix”. Són dues de les principals conclusions d’un exhaustiu informe de la UVic sobre els EBE de Vic i Reus, els primers a crear-se durant els dos primers cursos de funcionament. L’informe valora positivament la tasca duta a terme als EBE però en qüestiona diferents aspectes, alhora que fa un seguit de propostes de redefinició a fons d’aquest recurs educatiu adreçat als alumnes de 8 a 16 anys acabats d’arribar al país i a les seves famílies.
Segons Núria Simó, coordinadora del projecte de recerca, “fins al moment l’EBE no és un espai segregador”, com algunes entitats i partits havien alertat quan es va posar en funcionament. Ho basa en el fet que l’estada a l’EBE és prèvia a l’assignació de l’escola, i que fins ara en aquest període els alumnes s’estaven a casa.
Pel que fa a la tasca als EBE, tot i valorant positivament la tasca de les educadores que hi treballen, qüestionen que s’hagin assolit ben bé els objectius plantejats, tant des del punt de vista acadèmic –aprenentatge de la llengua i de l’“ofici d’alumne”, adquirint hàbits propis del sistema escolar català– com de solució al problema de la matrícula viva, per la qual en part es van crear.
Sí, però, que es valoren positivament els EBE pel seu “valor significatiu en el procés d’integració dels infants i les famílies a les noves ciutats”. D’aquí que, davant el “dilema EBE sí o EBE no”, l’estudi plantegi una redefinició profunda de l’espai, no tan destinat a l’ensenyament de continguts que ja poden aprendre’s a l’escola ordinària, sinó a “reptes més urgents que han emergit”. I esmenten l’acompanyament a famílies per a un coneixement més profund dels serveis de la ciutat; el treball educatiu amb joves que arriben al municipi, a partir dels 16 anys i que “no podran fer un procés formatiu adequat en el sistema educatiu obligatori per enfrontar-se al món laboral”, i l’acompanyament educatiu dels infants i joves en activitats de lleure, fora de l’horari escolar i a l’estiu. I és que, “allò que passa fora de l’escola té molt a veure amb els resultats en el sistema educatiu”, afegeix Núria Simó.
L’informe va més enllà de l’anàlisi del funcionament dels EBE i deixa anar alguna crítica al sistema escolar en general i al d’acollida en particular: “Sembla evident que, a casa nostra, el repartiment de funcions educatives entre escoles, famílies, serveis educatius, etc. no ha estat ben resolta. Tampoc sembla que l’arribada de l’EBE hagi clarificat aquest mapa, ans al contrari”, conclouen.
Els autors de l’estudi parlen d’“el miratge de l’EBE”, que en el seu moment es va veure des d’alguns estaments com un “dic de contenció” davant de l’“onada immigratòria”. “Els EBE han aparegut en el debat públic com un miratge que, en principi, té la capacitat de regular la matrícula viva als centres educatius”, continuen. Un fals miratge, en tot cas, ja que el problema de la matrícula viva no s’ha resolt, malgrat l’EBE.
L’informe alerta de la temptació de l’administració de prolongar l’estada dels alumnes a l’EBE davant les queixes d’alguns centres educatius, sobretot de Secundària, que els alumnes no els arriben sabent prou bé el català. Prolongar l’estada més del degut podria fins i tot “vulnerar el dret a l’escolarització obligatòria dels infants i joves”. En tot cas, proposen analitzar i definir millor les tasques assignades a l’EBE.
{{ comment.text }}