Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Un polític que mai desentona

Oriol Boix, estudiant de Periodisme de la UVic, fa una cr√≤nica de la xerrada que hi va fer dijous passat Xavier Sol√†, actual secretari general de Cultura. Una cr√≤nica on va jugant amb la doble faceta de m√ļsic i pol√≠tic de l’extinent d’alcalde vigat√†.

  • El 9 Nou
  • 01/04/2011 | 8:56
  • 0

Xavier Sol√† √©s el Secretari General de Cultura del govern de Mas per√≤ avui ser√† l‚Äôartista convidat a la Universitat de Vic. Arriba al concert (o roda de premsa) acompanyat del coordinador de Periodisme Xavier Ginesta, que li far√† de teloner. S‚Äôenfrontar√† a uns aprenents de periodistes, per la qual cosa se‚Äôl nota relaxat i dist√®s. Ha fet un forat en la seva atape√Įda agenda per atendre les inquietuds dels estudiants.

Sol√† ataca els primers temes amb rigor i criteri i com a bon m√ļsic que √©s, no para de tocar el viol√≠, √©s a dir, de ser pol√≠ticament correcte i intentant no posar-se en jardins, en aquest cas, en l‚Äôid√≠l.lic campus vigat√†. Des d‚Äôun primer moment ja queda clar que √©s √≠ntim amic de Ferran Mascarell i que fa anys que donen guerra junts intentant reflotar la malmesa cultura catalana. Ambd√≥s formen una banda ben compenetrada que sona a la perfecci√≥.

Els estudiants plantegen preguntes incisives per√≤ Sol√† no es posa nervi√≥s, s√≥n molt anys d‚Äôexperi√®ncia pol√≠tica, tot i que no es cansa de dir que ell √©s m√ļsic de professi√≥. Un m√ļsic que sap tocar molt b√© totes les tecles, un aut√®ntic gat vell.

S‚Äôaltera una mica quan li afirmen que els pol√≠tics viuen molt b√©. Ell replica a la pobre noia amb certa contund√®ncia, fent una llista de tots els llocs del territori que ha de visitar en poc temps. En el seu argot, sempre est√† de gira fent ‚Äúbolos‚ÄĚ per la cultura.

Repassa tots els projectes que tenen entre mans des de la seva secretaria i la seva tasca concreta, ell és l’encarregat de dirigir l’orquestra. S’ocupa que cap instrument desafini i que tothom faci la seva feina, tot supervisat per l’amic Mascarell, la veu del grup.

Parlant de grups, Solà es felicita per l’èxit dels Manel a nivell estatal i obre el capítol d’anècdotes explicant que coneix familiars d’un dels components.

Ara √©s el torn de la can√ß√≥-den√ļncia. El pol√≠tic osonenc aprofita per criticar la forma que l‚Äôhan tractat els mitjans de comunicaci√≥ durant tots aquests anys. Tamb√© deixa en evid√®ncia el govern anterior i la p√®ssima situaci√≥ en qu√® es va trobar el seu departament. Li han deixat ‚Äúmolta merda‚ÄĚ, que dirien els artistes en un altre context.

Arriba el moment del ‚Äúsolo‚ÄĚ de Sol√†, valgui la redund√†ncia, les batalletes de la seva √®poca. El p√ļblic no desconnecta i l‚Äôescolta amb atenci√≥. La melodia del seu discurs √©s entranyable.

S’acaba la funció. Solà ha parlat durant més de dues hores però no se li acaba la corda. Ara, haurà d’anar a inaugurar un teatre o un museu a l’altra punta de Catalunya. Però ell, feliç i compromès, agafarà els bàrtols i seguirà la partitura marcada, al ritme i al compàs de l’activitat cultural catalana, conscient que cal seguir portant la veu cantant per tirar endavant el país.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.