“Pot ser que tingui els ulls blaus, com tota la família”. Aquesta és la pista que dóna Daniel Pastor, un veí de Ripoll de 65 anys, que té sospites fonamentades que la seva germana va ser un cas de nadó robat com tants d’altres que es van produir a l’Estat espanyol entre els anys 40 i 80. Explica que quan la nena va néixer, l’any 1942, li van dir a la seva mare que havia nascut morta, però mai l’hi van deixar veure. Després d’una intensa recerca per recopilar documentació, Pastor ha esbrinat que la nena no va morir al part i que hi ha un seguit d’irregularitats que confirmen les seves sospites que va ser una nena robada. Ha denunciat el cas a la Fiscalia de Girona.
Soledad Costa i Matías Pastor es van conèixer a Roda de Ter, on ella vivia, i van anar a viure a Ripoll. L’any 1941 es va quedar embarassada de la que hauria de ser germana de Daniel Pastor, i el metge va preveure un part difícil. Per això la van enviar a l’Hospital Provincial de Santa Caterina de Girona (just on avui hi ha la delegació del Govern), on va ingressar el 13 de març de 1942, segons la documentació que aporta Pastor. “El pare no la va poder acompanyar perquè eren altres temps i la feina no li ho va permetre”.
La nena va néixer el 28 de març, segons consta en l’acta de naixement, i li van posar per nom Rosa. “De fet, la meva àvia materna se’n deia, i tinc dues cosines que també”. La mare, però, mai va poder veure la seva filla. “Ella demanava a les monges que li deixessin veure la nena, però li van dir que havia nascut morta i que ja estava enterrada”, explica Pastor. La mare es va estar a l’hospital fins a l’agost, perquè el seu estat de salut es va complicar amb una malaltia als pulmons “i mentre ella es pensava que la meva germana era morta, resulta que estava viva, segons tota la documentació que he aconseguit”. Per una banda, Pastor té el document que certifica l’ingrés de la nena a l’Hospici de la Nostra Senyora de la Misericòrdia, que estava davant de l’hospital. Aquí apareix una primera irregularitat, ja que la data d’ingrés és el 23 de març, cinc dies abans que naixés la nena. També té el certificat del bateig de la nena a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal de Girona (5 d’abril) amb un sol padrí, en aquest cas padrina, Consuelo Culebro Zaplana, “que després d’investigar estic convençut que és un nom inventat”.
Una altra cosa que no concorda és el certificat de defunció, ja que diu que la nena va morir el 5 de juliol a l’edat de dos mesos, quan en realitat en tenia gairebé quatre, “a més, també és estrany que les partides de naixement i defunció tinguin els mateixos testimonis: Martí Dalmau Bou i Juan Mateo Giménez”, explica. El darrer document que té Pastor és el del cementiri municipal de Girona, on es diu que va ser inhumada el 5 o 6 de juliol en un lloc sense determinar, i tornen a dir que amb dos mesos d’edat.
Pastor explica, a més, que en el llibre d’inhumacions del cementiri hi figuren nou nadons seguits inscrits procedents de l’hospici i de l’hospital, “i això fa que em pregunti: el més normal no seria que hi haguessin difunts de diferents edats intercalats? O hi va haver una plaga?”.
{{ comment.text }}