Ferrocarrils de la Generalitat (FCG) va comprar l’any 2003 dues unitats del tren cremallera model GTW 2/6 pel cremallera de Núria, aprofitant que se n’havien comprat cinc més pel de Montserrat. Els maquinistes quan van veure les cabines que tenien ja van alertar l’empresa que no les veien adients per treballar-hi, ja que a diferència de les antigues aquestes no estaven aïllades dels passatgers i eren massa estretes.
Han passat vuit anys, i després de passar per cartes, inspeccions de treball, pel Parlament, i pel Centre de Salut del Treball de Girona, la situació és la mateixa, es queixen els treballadors. Per això no descarten que el pròxim pas sigui portar el cas als tribunals.
Per veure com treballen els maquinistes EL 9 NOU ho va comprovar in situ. El cremallera que surt a les 10 i 10 del matí de dissabte de Ribes Enllaç és un dels que va més plens, sobretot quan s’arriba a l’estació de Ribes Vila. A partir d’aquí ja costa veure el conductor, perquè entre petita que és la cabina on està situat i que, a més, està mig enclotada, el munt d’esquiadors i famílies que els toca anar drets el deixen mig colgat (amb sensació de claustrofòbia evident).
Un dels problemes que han denunciat els maquinistes és que acústicament la cabina no està aïllada dels passatgers del vagó (la mampara de vidre no arriba fins a dalt el sostre) i això fa que hagin de suportar els crits de la gent, sobretot de la canalla.
Diuen que això els treu concentració, tenint en compte que han d’estar pendents de senyals acústics que alguna vegada amb prou feines senten i també d’indicacions externes.
El xivarri es fa cada vegada més evident. “Abaixeu la calefacció!!”, diu un senyor a crit pelat i assegut a la seva cadira. No es molesta ni a demanar-ho com cal. Els nens que han decidit seure als seients que queden just al costat del maquinista són com una espècie de tortura: mengen i criden i demanen coses sense parar al conductor.
Al seu voltant també hi té tres adults (un d’ells porta un trineu enganxat a l’esquena) que tiren l’alè al clatell del maquinista i, com els nens, no paren de fer preguntes malgrat el fantàstic adhesiu de “No molesteu el conductor” en diversos idiomes.
Per cert, també hi ha qui no para de passejar-se per davant la cabina amb la càmera de filmar per no perdre’s detall del viatge.
Una vegada ja es veu el santuari de Núria la gent ja s’aixeca per baixar els primers i de mica en mica els vagons queden buits. El viatge de tornada a Ribes, amb el cremallera de les 11 del matí, és una altra història. Només dos passatgers, viatge plàcid per al maquinista.
Els representants sindicals dels maquinistes del cremallera, Xavier Formatgé i Marc Cardona, diuen que “nosaltres no reclamem cap privilegi especial, només treballar en les condicions
òptimes i adequades segons la responsabilitat que tenim”.
Ells diuen que aquestes condicions i millores que demanen estan “regulades per les normatives internacionals en matèria ferroviària”, però afegeixen que “també és de sentit comú”. Ara esperen que amb el canvi de govern a la Generalitat “ens ho solucionin”, i afegeixen, “tenim el compromís d’Eudald Casadesús”, ara delegat del govern a Girona.
{{ comment.text }}