Les restes de Rafael Mesa Leal descansen en un parterre del cementiri de Vic. Va morir el 29 de gener del 1939, quan la Guerra Civil s’encaminava al seu final. Així ho detalla una làpida aixecada en record seu. Però 71 anys després, la família, resident a Màlaga, encara vetlla per la seva memòria.
El fill i els néts d’aquest xofer i mecànic de l’Estat Major –servia a les files republicanes– reclamen l’exhumació del cadàver. Volen traslladar-lo a Andalusia, perquè les despulles puguin reposar al nínxol familiar, on hi ha enterrada la vídua de Rafael Mesa Leal, Dolores Juárez. Aquesta era la voluntat de la vídua. La família ha tramitat la petició a la Generalitat, un desig que espera que es pugui concretar ben aviat.
La recerca del pare mort a la Guerra Civil s’ha convertit en l’obsessió de Rafael Mesa Juárez, el fill, que ara té 74 anys. “Sempre ha estat la seva batalla, una lluita molt personal”, explica a EL 9 NOU Ascensión Mesa, néta del malagueny enterrat a Vic. La família va conèixer els detalls de la mort gràcies a un testimoni que va ser al costat de Rafael Mesa Leal en aquella tràgica jornada.
Segons el testimoni –anomenat Antonio i company del malagueny durant la guerra–, a Vic els va sorprendre un bombardeig. El xofer de l’Estat Major va preferir protegir-se dins del cotxe en el qual viatjava mentre que el company va buscar un altre aixopluc. Quan va cessar l’ofensiva, Antonio va trobar Rafael Mesa sense coneixement. Eren molt a prop de l’Hospital de la Santa Creu, però l’home no va salvar la vida.
El company va agafar una fotografia del xofer i va escriure-hi: “Vic, 29 de gener de 1939”. La imatge i la inscripció van acabar anys després a les mans de Rafael Mesa fill, una estampa que l’esposa del difunt acabaria custodiant com un tresor fins a la mort. Amb tota aquesta informació, la família malaguenya va iniciar la recerca.
Rafael Mesa va consultar el registre de defuncions de l’Hospital de la Santa Creu, que el va conduir a l’Arxiu Comarcal d’Osona. “Allà, el pare va veure el nom que buscava, i això el va portar fins al cementiri de Vic”, detalla Ascensión Mesa, que recorda que el seu pare visita periòdicament la capital osonenca des de fa tres dècades per portar flors al cementiri.
Un cop localitzades les restes, la família va iniciar el tràmit per exhumar el cadàver, una petició que la Generalitat té sobre de la taula. “Tenim l’esperança que el permís arribi en un temps prudencial. La meva àvia sempre havia demanat que, si trobàvem l’avi, l’enterressin al seu costat, a Màlaga”, puntualitza la néta, immensament agraïda pel suport que la família sempre ha trobat a Vic. “La ciutat ha estat molt generosa amb el meu pare quan investigava on era enterrat l’avi”, afegeix Ascensión Mesa, convençuda que, després de tota una vida de recerca, el final del procés és molt proper.
La perseverança del fill de Rafael Mesa va permetre a la família esbrinar la localització de les restes al cementiri de Vic. Va ser el moment, per tant, de registrar-ne la defunció, un tràmit que va revelar una història encara més sorprenent. Quan va demanar la partida de naixement del seu pare, el fill va comprovar que en el document hi deia: “Mort a Tolosa el 1985”. Aquella inscripció no era correcta, perquè el cadàver del pare descansava al cementiri de Vic, però hi havia un altre Rafael Mesa Leal enterrat a Tolosa. La Generalitat va ajudar la família malaguenya a contactar amb els descendents de l’home mort a França i a resoldre l’enigma de la identitat, un trencaclosques que no s’ha aclarit fins 71 anys després d’aquell convuls 29 de gener de 1939.
Quan l’autèntic Rafael Mesa Leal va morir a Vic –l’haurien pogut identificar perquè portava el nom brodat a la camisa–, una persona va robar-li la documentació per poder passar la frontera cap a França. Eren moments de tensió, temps en els quals la prioritat era salvar la vida.
L’impostor que es va apropiar de la documentació va mantenir la mateixa identitat falsa fins a la seva mort. Per aquest motiu, a la làpida de Tolosa hi figura el nom de Rafael Mesa Leal. Així ho van confessar els descendents de l’home enterrat a França al fill del soldat malagueny, que ara demana que es retiri de la làpida aixecada a Tolosa el nom del seu pare. És l’altra petició de la família.
{{ comment.text }}