Bocari Kande és un veí de Vic que té obert un procés d’execució hipotecària que, si seguís el seu curs, segurament acabaria amb el desnonament del pis del qual és propietari i on viu des del 2003, al passeig de Pep Ventura. Dijous va passar pel jutjat número 5 de Vic, no pas per declarar en el procés d’execució hipotecària, sinó per declarar com a testimoni en la denúncia que ell mateix ha presentat contra el Banc Santander pel que ell i el seu advocat consideren que és un presumpte frau processal i una falsificació de document. I és que en el litigi que té amb el banc que li va concedir la hipoteca hi ballen pel mig 43.000 euros que constaven en un extracte dels imports pagats al Santander i un bon dia ja no hi van ser. Ell no sap com es van evaporar i assenyala el banc com a responsable del presumpte frau.
La història de Bacari Kande és una de tantes de les que passen pel despatx d’Antoni Iborra, un dels lletrats vigatans més implicats en la lluita contra les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària i que tenen com a resultat el drama actual dels desnonaments. Sort encara que el procés de desnonament està aturat, ja que va anar a parar al jutjat número 2 de Vic, un dels que està aturant tots els desnonaments a l’espera que s’aclareixi la legalitat de la llei en funció dels pronunciaments del Tribunal de Justícia Europeu.
Bacari Kande va comprar el pis el 28 d’octubre de 2003 juntament amb un seu amic, també senegalès. Havien anat pagant i cap problema. Aquests van començar quan el 4 d’octubre de 2007 el seu company de pis i copropietari del mateix va morir. La paperassa que es va haver de fer, tota al Senegal, amb una burocràcia increïble, en bona part incentivada per l’ambaixada espanyola a Dakar, i les distàncies moltes hores insalvables per famílies amb pocs recursos com la del finat, que viuen a la regió de la Casamància, a més de mil quilòmetres de la capital, no van ajudar a restablir la normalitat en el pagament de la part de la hipoteca corresponent al mort. De fet, l’asseguradora de la hipoteca va pagar el 6 d’agost de 2008 els 43.000 euros de la quota que li quedava per pagar a aquest. Però ningú va avisar Bocari Kande. Ell, de fet, ha sabut que els 43.000 euros van arribar a ser pagats per l’asseguradora per un extracte que li va entregar el mateix banc.
L’extracte que el Santander va entregar al jutjat, però, era diferent i ja no hi havia els 43.000 euros. EL 9 NOU té còpia de tots dos. La quota per pagar, evidentment, era molt diferent. Ara el jutjat número 5 haurà de dilucidar si s’ha actuat amb mala fe o desídia per part del banc i, segons com acabi, el número 2 tindrà encara més arguments per aturar l’enèsim desnonament.
{{ comment.text }}