Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Un vot frustrat

Les mil i una exigències burocràtiques impedeixen votar a Manel Àvila, un veí de Roda paraplègic que des de l’agost no es pot moure del llit.

  • El 9 Nou
  • 29/11/2011 | 17:58

Manel Àvila té 30 anys. Un desafortunat accident de cotxe quan en tenia 19 el va deixar paraplègic. Des d’aleshores, viu prostrat en una cadira de rodes. Tot i això, amb optimisme i força de voluntat sempre ha anat superant obstacles. Tots, menys un: el d’exercir el dret de votar a les eleccions del 20-N.

La història arranca de mesos enrere, quan el que semblava una innocent rascada en una anca va convertir-se en una llaga insuportable. “Des de l’agost no puc asseure’m; m’he d’estar estirat al llit, de costat, perquè pla tampoc puc posar-m’hi”, explica resignat des del llit de la seva habitació. Com que està així des de fa setmanes –al no poder-se asseure no pot moure’s amb la cadira–, va demanar com havia de fer-ho per poder votar el 20-N. I aquí va començar el viacrucis: mil i un entrebancs que van acabar fent que, tot i voler votar, no pogués fer-ho.

Per sol·licitar el vot per correu la llei especifica que s’ha d’anar personalment a una oficina de Correus. Com que ell està incapacitat, la seva mare va adreçar-se a Correus de Roda. Li van demanar que portés un certificat mèdic. El que tenia era del setembre: li havien fet a l’Institut Guttmann quan hi havia estat ingressat per la llaga. N’hi van requerir un de més actualitzat. A l’ambulatori de Roda van fer-n’hi un de nou, actualitzat. Però per sol·licitar el certificat d’inscripció al cens electoral, al tractar-se d’una persona diferent a la interessada, encara feia falta un altre requisit: un document notarial conforme autoritzava la seva mare a fer el tràmit. I també van fer el document notarial. Semblava que gairebé ho tenien: “La mare els va explicar que li havien dit que, amb aquest document, ja podria votar; a Correus li van dir que, si ja tenia l’autorització per votar, si volia no calia que ho fes per correu…”, explica Àvila. Convençuda que ja ho tenia resolt, la mare diumenge va plantar-se al col·legi electoral per votar en nom del seu fill.

A la mesa, però, li van informar que la documentació que duia era per sol·licitar el vot per correu, no per votar presencialment. I, efectivament, després d’haver fet la consulta jurídica, des del jutjat li van confirmar que la mesa electoral havia actuat de dret a llei. Àvila admet que, legalment, no té raó i, tot i que creu que ha trobat més traves que facilitats, no vol fer-ne culpable ningú. Però en treu una conclusió: “El meu vot no hauria canviat res, però sempre m’han dit que he de lluitar pels meus drets i resulta que, quan he volgut exercir el de votar, tot i fer mil gestions per aconseguir-ho, al final m’he quedat sense votar. Estic molt emprenyat”. I, estirat al llit, ensenya els sobres.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.