En un moment en què sembla que la distància fotogràfica de moda és la del nostre braç estirat mentre ens fem una selfie, hi ha un barceloní que ha perfeccionat la tècnica contrària i es dedica a fotografiar horitzons llunyans. Les instantànies que ell i el seu amic Marc Larroya varen fer des del Pic de Finestrelles (2827 m, Queralbs) fins al Pic Gaspard (3867 m, massís dels Écrins als Alps francesos), una separació de 443 km, l’acrediten com a rècord del món de fotografia de distància feta des de la terra, a un altre punt de la terra. Marc Bret, jardiner paisatgista de professió, buscant la mida justa de la seva gesta, reconeix que “no és descartable que algú ho hagi aconseguit abans amb tants anys d’història de la fotografia” però que, o bé no en va fer difusió, o potser ni tan sols se’n va adonar. Tot i això, les dues coses serien estranyes, perquè l’alineació d’astres de les circumstàncies que cal per aconseguir-ho és tan concreta que seria complicat trobar-les sense buscar-les. I d’una cosa així, se’n treu pit.
De fet, ell s’hi va aficionar quan li va arribar el rumor que algú havia vist Mallorca des de Barcelona i va voler esbrinar què hi havia de cert. Ho va aconseguir i, a partir de llavors, va començar a investigar les condicions atmosfèriques que ho facilitaven i a buscar nous objectius d’estudi. “Són moments fugaços de la natura”, explica Bret. Ell ha aconseguit reduir les variables i escollir els millors dies per tenir el que anomena “sort prevista” i augmentar les probabilitats d’aconseguir-ho: poques partícules a l’atmosfera (naturals o artificials), baixa humitat, cap objecte o accident geogràfic pel mig i uns moments puntuals del dia, els dels crepuscles. La seva llum permet augmentar el contrast dels elements en qüestió. Si la muntanya que observem està nevada, buscarem que el cel que té darrere sigui fosc i que la neu reflecteixi molt bé la llum del sol que surt o es pon darrere nostre i li envia els primers rajos. Si no hi ha neu, intentarem captar quan el sol s’amaga o surt darrere del cim que volem fotografiar. Tot això passarà, és clar, si l’eix entre els dos punts és l’est-oest.
Això fa que, segons els seus estudis, la distància màxima potencial estigui entorn dels 538 km, en una fotografia feta des de Dankova (un cim del Kirguistan, de prop de 6.000 m), a una altra muntanya de la collada d’Hindu-Tagh (6447 m, Xina). No obstant això, hi ha el desert del Takla Makan pel mig, i les partícules de pols en suspensió ho farien complicat. Tot i que no descarta anar-hi, és conscient que li serà difícil aconseguir finançament i que la dificultat d’aquests cims és més elevada. Si ell no pot, espera que “en un futur, potser algun Kilian assumeixi el repte i ho aconsegueixi”. En tot cas, ell explica que “saber que existeix aquest repte, ja és una cosa maca”.
Cim del Finestrelles – massís dels Écrins (443 km), una parella quasi insuperable
Bret creu que és difícil superar aquesta distància. No hi ha molta contaminació per aerosols naturals o industrials on s’hi puguin condensar la humitat, no hi ha cap cim alt pel mig, bufa molt vent de mestral i els núvols solen quedar retinguts a zones interiors de França. De fet, ja havia fotografiat els Écrins des de Bastiments però des d’aquell dia ja estava convençut que podia augmentar la distància.
Per seguir els horitzons llunyans de Marc Bret a internet:
https://horitzonsllunyans.wordpress.com/
https://twitter.com/finestresdaire?lang=ca
https://www.facebook.com/horitzonsllunyans/
{{ comment.text }}