Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Una lliçó de vida

L’emotiu documental “Els anys guanyats”, que s’estrena aquest diumenge a L’Atlàntida, narra el dia a dia de Jordi Molas quan es compleixen 20 anys de la lesió que el va deixar tetraplègic, jugant a rugbi. Ell, que ja celebra els 40, vol que s’interpreti com un agraÏment a la família i als amics.

  • El 9 Nou
  • 24/11/2013 | 7:22

L’Atlàntida de Vic acull aquest diumenge a les 7 del vespre l’estrena d’Els anys guanyats, un documental sobre la vida de Jordi Molas, un veí de Gurb que fa 20 anys va patir una greu lesió medul·lar mentre disputava un partit de rugbi amb Els Crancs de Vic.

La gravetat de la lesió, que el va deixar prostrat en una cadira de rodes, va fer que aleshores els metges li auguressin una vida molt poc autònoma.

Aquestes prediccions i la seva aparent fragilitat física no han estat obstacle perquè, durant les dues últimes dècades, hagi estat capaç de superar un repte rere l’altre: ha culminat la diplomatura de Magisteri, ha continuat fent esport, ha tornat a conduir i ha mantingut una intensa activitat social. O, el que és el mateix, ha aconseguit fer una vida el màxim de normalitzada possible. “El que ens atreu no és explicar què li ha passat, sinó com ho viu”, subratlla Ignasi Puig, director del documental.

Aquest treball ha estat possible gràcies a la participació de Germen Coll (rodatge i postproducció), Dani Colmena (guió) i Jaumira Vilaró (gràfica). El documental narra el dia a dia de la vida de Molas, que exerceix de professor col·laborador a la UVic, és coordinador del voluntariat de l’Associació Sant Tomàs i un conferenciant habitual de l’Institut Guttmann. Entre 2001 i 2010 va treballar de tècnic a l’Assocíació de Disminuïts Físics d’Osona.

Tot i que defuig la imatge d’heroi, a ningú no se li escapa que la seva és una història d’èxit. La d’algú que ha plantat cara al destí. La seva mare, Conxita Castells, recorda que, després de l’accident, era ell qui la consolava:, “Mare, no vull que ploris”, li deia. Una mostra de tenacitat que, segurament, l’ha ajudat a trencar barreres, i no només físiques, sinó també mentals.

Tot i això, Molas no vol medalles. “Si jo he pogut continuar la meva vida ha estat gràcies a la família i als amics”, explica amb un punt d’emoció. Aquesta gratitud volia expressar-la amb motiu del seu 40è aniversari, moment en què es compleixen 20 anys de l’infortunat accident, i per això va accedir que es fes el documental: “Serà la manera de poder donar les gràcies a totes les persones que m’estimen que al Ilarg d’aquests anys m’han ajudat”.

Els promotors de la iniciativa, vista l’expectació que s’ha generat, preveuen una segona projecció en una data per determínar.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.