La ginecòloga osonenca Carme Merced forma part de l’equip d’investigadores de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona que va presentar, la setmana passada, un estudi clínic que avala els òptims resultats en la implantació d’un anell de silicona a l’úter femení per reduir el nombre de parts prematurs en embarassos de risc.
L’estudi, que s’ha fet sobre 385 dones, va començar el 2007 i les conclusions s’han publicat a la revista especialitzada ‘The Lancet’. El pessari de silicona “ja existia com a solució”, explica Merced, “però el que no hi havia és un assaig clínic que en calibrés amb dades la seva eficiència”.
Els resultats han sorprès el mateix equip, coordinat per la doctora Elena Carreras: la reducció dels parts prematurs per a embarassos de risc –amb coll d’úter de menys de 25 mil·límetres de longitud cervical– ha estat del 75% amb la implantació d’aquest anell.
La introductora del sistema és la ginecòloga alemanya Birgit Arabin, que hi va començar a treballar el 2003 aplicant-ho per a casos puntuals. “Vam coincidir-hi en un congrés, vam trobar-ho molt interessant i vam arrencar el projecte d’anàlisi clínica des del departament d’investigació”, explica Merced. A les embarassades que passaven per la consulta de la Vall d’Hebron se’ls suggeria, si l’ecografia de les 20 setmanes de gestació detectava el coll uterí curt, formar part de l’estudi. “A la meitat se’ls ficava el pessari, per via vaginal, i a l’altra se li feia el seguiment habitual”. En el primer cas, la reducció dels parts prematurs va arribar gairebé al 30%, mentre que en les embarassades sense l’anell es va quedar en el 6%.
La doctora Carme Merced destaca, a més, que la implantació del pessari és una prevenció molt econòmica, que evita riscos per a la salut i, per extensió, dels costos que suposa per al sistema sanitari l’atenció a un nounat abans de les 37 setmanes de gestació. “Al marge del cost diari que suposa l’estada a una UCI, en alguns casos poden produir-se patologies amb seqüeles per tota la vida”. L’anell costa 38 euros, és de molt fàcil implantació “i és indolor per a la mare”.
Des que es van donar a conèixer els resultats d’aquest estudi, Merced admet que s’han desbordat les consultes i peticions d’informació. “És de preveure que des del Departament de Salut s’acabi fixant un protocol perquè aquest tractament es pugui estendre”, diu. Tot i que la solució és senzilla, els professionals han de rebre una petita formació per poder-la aplicar i això “també demana el seu temps”, explica Merced.
Al marge d’aquesta solució n’hi ha d’altres, com el cerclatge al voltant del coll d’úter, que implica intervenció quirúrgica, o tractaments farmacològics “sobre els que es continua investigant”. En aquest assaig clínic de la Vall d’Hebron també hi han treballat les doctores Carlota Rodó, María Goya com a cap de l’equip, i Laia Pratcorona.
La doctora Carme Merced, nascuda a Vic i que després d’uns anys a fora torna a viure a la comarca, va acabar la carrera de Medicina i es va especialitzar en ginecologia. Incorporada a la Vall d’Hebron, forma part de la seva àrea d’investigació. També treballa com a metgessa de guàrdia de l’Hospital General de Vic i té consulta al Centre d’Especialitats Mèdiques en Ginecologia i Obstetrícia (Cemgine), també a Vic.
Un valor afegit del pessari de silicona desenvolupat per Birgit Alabin és que la seva fabricació està encomanada a l’alemanya Clara-Angela-Foundation, sense ànim de lucre, que presideix la mateixa Arabin i que dóna feina a disminuïts físics i psíquics. És un dels motius que la distribució d’aquest anell es faci al marge de la gran indústria farmacèutica i a un preu, també, més assequible.
{{ comment.text }}