Una ‘spin-off’ de l’IQS provarà de descontaminar pous a Osona

La spin-off de l’Institut Químic de Sarrià de Barcelona, Hydrokemós, ha desenvolupat un sistema pioner d’electrodesnitrificació per potabilitzar l’aigua que està contaminada per nitrats. El projecte l’han tirat endavant un equip de cinc experts liderats pel doctor enginyer químic d’IQS, Josep-Alfons Canicio, i la CEO i directora tècnica de Dr. Canicio Consulting Chemist, Ruth Canicio.
“L’electrodesnitrificació és un procés per eliminar els nitrats de l’aigua i es converteixen 100% en nitrogen gas, que és el gas que surt a l’atmosfera i, per tant, és un producte totalment innocu per al medi ambient”, comenta la directora tècnica. De fet, una de les característiques d’aquesta tecnologia és que és molt neta, ja que no es produeix cap residu secundari. En aquest sentit, Ruth Canicio comenta que “altres tècniques existents d’eliminació de nitrats de les aigües, com són l’osmosi inversa, l’electrodiàlisi o les resines d’intercanvi iònic, sí que produeixen unes salmorres de nitrats que després s’han d’eliminar”. També existeix la tecnologia biològica de biodesnitrificació, que igualment és una tecnologia neta que tampoc genera cap salmorra però “exigeix unes inversions molt elevades perquè s’han de fer grans tancs de formigó. La nostra, en canvi, és més simple i econòmicament més viable”.
La maquinària que s’utilitza per a l’electrodesnitrificació és senzilla. Consisteix en un contenidor que inclou un elèctrode i un sistema de bombes i vàlvules de càrrega. Aquest elèctrode opera amb batch, és a dir, fa circular l’aigua pel reactor electroquímic durant uns 15 minuts. Després s’analitzen els paràmetres i es comprova que s’hagin eliminat els nitrats per sota de 50ppm, que és el que recomana l’Organització Mundial de la Salut. Llavors és moment per abocar l’aigua a la llera pública.
Segons Ruth Canicio, “està clar que hi ha una crisi mundial d’aigua. La demanda per a consum domèstic creix cada any un 1,5%. L’aigua dolça superficial, que està en llacs i rius, suposa només el 0,3% d’aigua dolça disponible. El 99,7% restant està en glaceres i als casquets polars (70%) i en forma d’aigua subterrània (30%)”, el que es coneix com a aigües subàlvies o aqüífers. El problema, però, és que aquestes aigües subterrànies solen estar contaminades per les activitats ramaderes, sobretot. La Unió Europea considera que el 20% dels pous estan contaminats. Concretament a Osona, entre un 60% i 80% dels pous ho estan a causa dels purins. “Està clar que hi haurà la necessitat creixent de consum d’aigua i que difícilment es podrà cobrir amb la xarxa Ter-Llobregat, bàsicament perquè no es permet extreure més cabal”, puntualitza Canicio.
La tecnologia d’electrodesnitrificació ja l’han validat al laboratori i ara busquen finançament per poder-la aplicar, donada la problemàtica de la comarca, a un pou d’Osona, ubicat a un lloc encara per determinar. Alhora, tenen previst provar una altra aplicació de la mateixa tecnologia. Segons la directora tècnica, “volem intentar posar remei a les aigües que estan molt carregades de nitrats pels purins. Així es podrien abocar a la llera pública. No és lògic intentar descontaminar els aqüífers si paral·lelament se segueixen tirant els purins al sòl”. Fa dos anys van buscar finançament a la UE, juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consell Comarcal d’Osona, i Brussel·les els va denegar el projecte perquè no tenien en compte aquesta contradicció. Ara hi tornen amb l’electrodesnitrificació, un projecte repensat i a un preu de 5/6 euros/quilo de nitrat eliminat mentre que amb la remediació el cost és de 8/9 euros/quilo.