A les 9 del matí la plaça Major de Tona ja estava parada. Feia fred i hi havia poca gent pel carrer, però el temps s’aguantava. Joan Rovira, fundador i ànima de la Fira de la Pesseta, acabava de supervisar el muntatge dels últims jocs, encara sense canalla que agités l’espai, i una gran estelada lluïa penjada de la façana del costat de l’Orient.
“És la que pugem dalt del castell i també la vam portar a la plaça de Vic quan vam fer el libdup”, explicaven des del col·lectiu Tona Decideix. De fet, ningú podia passar per alt que Tona era un poble amb molta activitat aquest diumenge, ja que mentre uns anaven a votar, d’altres feien temps jugant a la Fira de la Pesseta, visitant paradetes d’entitats o buscant quins jocs alternatius comprar a la Fira Jocjoc, aquesta al voltant i dins la sala de La Canal.
De mica en mica, el centre de Tona va anar prenent vida, i a les 11 ja hi havia una bona colla d’infants fent córrer la imaginació entre els enginys que hi havia parats a la plaça, tots ells fets amb materials reciclats.
La paraula imaginació, al capdavall, seria ideal per resumir l’essència de les dues fires, que enguany arriben a la trentena (Fira de la Pesseta) i a la desena (Fira Jocjoc) edició.
En un racó de la plaça, un plafó amb la paraula imaginació escrita en 108 llengües diferents assenyalava un dels espais nous d’enguany. “La zona de joc tranquil·la és la novetat d’aquest any.
A la fira hi ha molta gent i a vegades no es pot jugar bé; no veus els jocs”, explicava Rovira tot assenyalant que, en la nova ubicació tancada, la gent podia gaudir de més tranquil·litat quan jugava si deixava “una penyora a l’entrada”. Fins a les 6 de la tarda, multitud de canalla van poder gaudir dels més de 170 estris que hi havia entre la plaça Major i la de l’Ajuntament.
Davant de La Canal, Jordi Moncusí ensenyava a la quitxalla un esport ben curiós: el tamborí. Ell és el president de la Federació Catalana de Tamborí –“reconeguda el 2008 a escala internacional”, deia orgullós–, un esport tradicional d’origen italofrancès similar al tennis que va conèixer amb una colla de companys de l’INEFC mentre estaven al Fòrum de les Cultures del 2004. Tenia cua per poder practicar-lo.
Una mica més avall, jocs d’arreu del món i una parada amb el rètol de “La taverna dels jocs prohibits”. Vestit de monjo, l’arqueòleg Ivan Salvador argumentava com molts jocs d’avui en dia són hereus dels que s’havien jugat a l’antiguitat o a l’edat mitjana.
“L’actual backgammon ve del medieval joc de les taules, però els escacs, el tres en ratlla i les dames tenen l’origen en aquell moment”, explicava mentre un infant feia punteria intentant encertar un cercle de ferro entre uns troncs. Tona va tornar a ser, diumenge, la gran capital del joc.
Abans de dinar, la Fira Jocjoc celebraria el seu desè aniversari amb una cerimònia conjunta que va tenir les espelmes de papiroflèxia com a principals protagonistes. Tothom qui volia en va apadrinar una i un sorteig acabaria determinant quina s’acabaria emportant el premi.
{{ comment.text }}