Vegueries

“Que els nostres parlamentaris estan allunyats de la realitat ja ho sabíem des de fa molt de temps.

S’han preguntat mai quin avantatge poden tenir les vegueries enfront de l’actual divisió territorial? Jo que soc un ciutadà d’Osona no veig només que inconvenients a una vegueria amb capital a Manresa enlloc de Barcelona com fins ara. Però tampoc hi estan d’acord a Lleida o a Girona, ni a l’Aran, ni a la Cerdanya, ni els que volen l’Alt Ter ni els del Penedès, per no parlar de Reus i Tarragona…

Suportem sis administracions: Ajuntament, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat, Govern central i Europa. Les Diputacions havien de “desaparèixer” en favor de la Generalitat. Els Consells Comarcals havien d’agafar competències dels Ajuntaments i gestionar millor el conjunt. La veritat és que els Ajuntaments estan plens de personal i els Consells Comarcals i les Diputacions també. I em temo que les noves vegueries no vindran a substituir res i ja s’inventaran noves competències, nous impostos i nous càrrecs.

Per acabar-ho d’arreglar el senyor alcalde de Vic diu que hi ha d’haver cocapitalitat amb Manresa. Doncs que sigui també cocapital Igualada. I cocapital també a Solsona i a Berga. Cap capital de comarca sense la seva petita elit per remenar les cireres encara que el cistell estigui buit!

Per cert que en el darrer article d’opinió el senyor Espadaler ara fa servir arguments de cost i crisi que no varen tenir en compte quan els successius governs de Pujol posaren en marxa els Consells Comarcals entre d’altres coses per carregar-se l’àrea metropolitana de Barcelona i mantenir quotes de poder territorial que no els pertocaven. Quina barra!

Que en som de dropos uns ciutadans que ens deixem ensarronar així pels nostres polítics! Davant els índexs d’abstenció fan cara de preocupació i diuen quatre obvietats sobre l’autocrítica necessària i tan bon punt s’apaguen els micròfons continuen les seves gresques.

Els episodis de l’empadronament a Vic i la seu dels residus nuclears hauria de fer caure la cara de vergonya als nostres partits, com hem pogut veure. Però això son figues d’un altre paner…

Jaume Suriñach / Les Masies de Roda”