Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Viatge a terres caribenyes

La vida a La Rep√ļblica Dominicana no √©s de color rosa com la majoria pensem, hi ha una part molt fosca amagada darrera la nostre concepci√≥ de platges totalment cristal‚ÄĘlines i de la vida del luxe amb les polseres del ‚ÄúTodo Incluido‚ÄĚ.

  • El 9 Nou
  • 03/12/2010 | 10:51
  • 0

Al sortir dels recintes dels resorts és com si canviessis de país i creuessis una frontera, de fet, és en aquell moment quan ens donem compte que la pobresa, la fam, la manca d’educació, la poca higiene i la falta de seguretat regna en aquelles terres. Els més petits no van a l’escola i quan es fan grans ajuden a les seves famílies econòmicament. La seguretat és molt pobre; la velocitat no està limitada, els casc molts pocs saben que existeixen, a les motocicletes n’hi van quatre, en definitiva, posen les seves vides en perill constantment.

Les platges, la sorra blanca, els c√≤ctels, les activitats dirigides, les danses s√≥n √ļnicament una manera f√†cil d‚Äôemmascarar la situaci√≥ del pa√≠s i poder desenvolupar el turisme. Sort en tenen del turisme.

Un altre activitat econòmica que desenvolupen és la producció de la canya de sucre, durant l’estància vàrem fer una excursió a una plantació de sucre i vem poder parlar amb un camperol que es dedicava a cultivar les seves terres. I ens va descriure la seva vida com a molt complicada, deia que amb prou feines podia donar-li de menjar als seus progenitors. Tot i les penes, desprenen sempre felicitat acompanyats d’un bon somriure.

Els afortunats dominicans que poden treballar es dediquen o bé al camp o bé al sector serveis treballen de sol a sol per guanyar-se quatre duros. Totalment tercermundista.

Aquell contrast em va fer posar la pell de gallina. D’una banda ens trobàvem en un món totalment paradisíac i d’altre banda veiem un món on gairebé no tenien ni per menjar, la majoria d’infants no tenien ni calçat, i la brutícia prenia un paper molt important. Per què aquelles diferències?

Passejant pels carrers d’Higuey, un poble que es troba a prop de Punta Cana, una noia d’uns 20 anys ens va oferir la seva nena. Encara avui, no em puc treure del cap la sensació que deuria sentir aquella mare i què se l’hi deuria passar pel cap en aquell moment tant trist i tràgic.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.