El document, que s’ha presentat aquest dilluns, proposa la creació d’una fundació o institució similar amb la participació d’agents com la Universitat de Vic o el Patronat d’Estudis Osonencs que puguin donar ‘rigor’ i ‘coherència’ en els estudis i les accions que s’engeguin en aquesta matèria a la ciutat. L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal (CiU), accepta la creació d’aquest organisme i ha assegurat que ara s’està estudiant quina fórmula jurídica donar-li garantint-ne la seva independència.
El dictamen, que han argumentat Candi Espona i Esther Farrès en nom dels seus dotze integrants, considera que aquesta institució hauria de crear un servei de documentació i suport a la recerca, per impulsar tant el procés d’investigació com la difusió dels seus treballs. En el camp de la recerca la comissió considera que caldria impulsar una recerca en els arxius personals i institucionals relacionats amb el període per catalogar el màxim nombre de fonts i fer-ne un inventari.
En el camp de la recuperació aquest informe apunta que caldria elaborar un pla de recuperació i conservació d’espais de la memòria, com ara refugis antiaeris, llocs afectats pels bombardeigs, llocs d’execució o fosses comunes, També diu que caldria garantir la conservació, en qualitat de fons museístic, dels vestigis materials del períodes. Els especialistes asseguren que s’hauria de recuperar la documentació original requisada el 1939 que encara es troba a l’Arxiu de Salamanca.
La comissió també diu que seria necessari elaborar un inventari de morts i desapareguts al front i de tots els perseguits i represaliats ‘de qualsevol signe’. També proposa inventariar el nombre de persones condemnades pels tribunals franquistes, dels empresonats i els executats, dels assassinats pel maquis, dels exiliats, dels reclosos en camps de concentració, així com dels desterrats, dels qui van formar part dels batallons de treballadors i dels qui van patir processos de depuració.
El segon tinent d’alcalde, Josep Burgaya (PSC), ha dit que el dictamen vol anar ‘més enllà de tacticismes i moviments’ d’algunes forces políriques. Pel polític vigatà el dictamen es va encarregar per evitar reivindicar ‘col·lectius particulars’ siguin del ‘bàndol i el color que siguin’. Segons Burgaya el dictamen plantejat d’una manera ‘més global’ no vol dir que posteriorment no es pugui singularitzar en algunes persones tot i que considera que es faria un ‘flac favor’ si es trenqués l’essència del document de reivindicar totes les persones que van ser perseguides per les seves idees.
La comissió es va constituir el 24 d’abril i la seva funció passava per elaborar una ‘proposta’ sobre les actuacions que s’han de fer a la ciutat en el camp de la Memòria Històrica. El ple municipal de l’1 d’abril va aprovar-ne la seva creació.
Aquesta comissió estava formada per Emili Bayón, Josep Casanovas, Josep M. Claparols, Francesc Codina, Candi Espona, Esther Farrés, Jordi Figuerola, Maite Godayol, Josep Illa Català, Antoni Pladevall, Ignasi Roviró i Carme Rubio.
La comissió va sorgir després d’una moció que va presentar el 9 de febrer ICV-EUiA al ple municipal. Els ecosocialistes reclamaven un homenatge en memòria de les víctimes del bombardeig franquista sobre Vic i també un acte de reparació a l’alcalde republicà Serra i Badell.
Els dos grups majoritaris de l’equip de govern, CiU i PSC, no van deixar que la moció ni es votés i en van presentar una d’alternativa, on es demanava que es reconegués a les víctimes de tots els bàndols i es rehabilités el bon nom de les persones que van patir persecució durant la Guerra Civil i el franquisme, també dels dos bàndols. Els encarregats de decidir com s’havia de portar tot a la pràctica era aquesta comissió d’experts, externa, que ara ha entregat l’informe.
{{ comment.text }}