Des de l’1 de gener passat, l’Hospital de la Santa Creu de Vic ha rebut 253 primeres visites davant de dubtes sobre pèrdues de memòria o altres símptomes associats a una demència. “No tots s’acaben confirmant”, diu la metge geriatra Matilde Barneto, responsable del servei.
L’Hospital fa el seguiment, ara mateix, a 422 persones que n’estan patint i disposa d’una unitat de 20 llits per a ingressos temporals, d’una mitjana de 25 dies. “Els nostres esforços s’han de centrar en els diagnòstics i l’atenció a situacions puntuals de crisi del malalt.” Per a la resta del procés, “és important comptar amb els equips d’atenció primària i que les famílies tinguin fàcils els circuits”.
En el cas de l’Hospital Sant Jaume de Manlleu es mouen en xifres similars, lleugerament per sota. En part, com expliquen des de la unitat de psicogeriatria del centre, pel nombre d’usuaris que apleguen majoritàriament d’Osona nord i per ser, per proximitat, el centre de referència per al Ripollès.
Treballar en la simplificació de tràmits i interlocutors i millorar la coresponsabilitat dels àmbits sanitari i social en l’atenció a les demències és una de les apostes de l’Hospital de la Santa Creu. La incidència de l’Alzheimer continua creixent “no tant perquè afecti més gent, sinó perquè creix la població de gent gran, que és qui més la pateix”, diu Barneto.
Els programes i tallers d’estimulació cognitiva o les activitats físiques adreçades a persones grans són una ajuda tant en la prevenció com en el tractament d’aquest tipus de malalties, “i en això és clau el suport de les comunitats i dels ajuntaments”. En el cas de les persones afectades “no podem limitar-ho a cursets temporals, sinó que s’han de convertir en hàbits de vida. Haver d’assumir tot això des de l’àmbit estrictament sanitari ens desbordaria”. Fins al 31 d’agost passat, per exemple, l’Hospital ha donat 151 altes de pacients ingressats temporalment a planta, on es pot considerar que hi ha un índex de renovació “força elevat”.
L’Hospital de la Santa Creu és a punt de començar, juntament amb altres centres del país, un estudi impulsat des de la Fundació Pasqual Maragall pensant en els cuidadors de malalts d’Alzheimer: com ajudar-los en els seus propis hàbits, millorar l’estat d’ànim, disminuir la sobrecàrrega que els comporta el contacte permanent amb el malalt i millorar, en definitiva, la seva qualitat de vida.
“És una rutina molt dura: 24 hores al dia, 365 dies l’any, sovint durant molts anys i que solen recaure, també, en persones grans o que tenen altres càrregues familiars”, recorda Barneto. “Cal trobar instruments que ho facin més digerible”. Es formaran grups de treball tutelats per una psicòloga i una treballadora social, que en faran el seguiment i donaran pistes sobre com resoldre els principals reptes pensant en els cuidadors.
· Ordinadors contra la demència, a Manlleu
No és la primera vegada que es recorre a la informàtica per treballar l’estimulació cognitiva, però sí des d’un programa pensat inicialment per a altres perfils, associats per exemple a accidents vasculars o traumatismes cranioencefàlics per accidents de trànsit.
Es tracta del programa Previrnec, que l’Institut Guttmann i l’Institut de l’Envelliment han estès com a pla pilot en diferents centres sociosanitaris per validar-lo a l’hora de tractar, també, processos de demència en persones grans. Santa Creu i Sant Jaume s’hi han acollit.
En el cas de Manlleu, com explica la psicòloga Anna Bartés, es va començar el treball el març passat amb sis usuaris “i els resultats són més que positius”.
El taller l’ha portat la infermera M. Àngels Anglada. “Es treballen les tasques executives, la retenció i la memòria, d’acord amb uns exercicis adaptats en cada cas”. Durant quatre mesos, dos dies per setmana, els usuaris han passat per davant de l’ordinador.
“En alguns casos era la primera vegada que tocaven un ratolí, i això ha comportat un aprenentatge afegit”, diu Anglada. Les dues responsables consideren que el treball i l’estimulació continus a través de l’exercici, el joc o la conversa són una gran ajuda a l’hora de pal·liar l’avanç de la malaltia. Com també ho és, en un altre àmbit, que “cada vegada podem avançar abans el diagnòstic. Això és molt important”, diu Bartés.
{{ comment.text }}