EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Vic recupera la medalla d’or de la ciutat i distingeix a títol pòstum el bisbe Josep Maria Guix

Guix ha estat definit en l’acte d’homenatge per l’historiador Jordi Figuerola com un bisbe que mirava cap a Roma ‘a qui fou sempre obedient’ i que tenia clar que el paper de l’església del país passava per una Catalunya que ‘té sentit si respecta l’ordre natural cristià’.

El 9 Nou
20/03/2010

El qui va ser Bisbe de Vic entre el 1983 i l’any 2003, Josep Maria Guix (Cardona, 1927-Vic, 2009), ha rebut aquest divendres, a títol pòstum, la medalla d’or de la ciutat de Vic. Durant l’acte s’han recordat diferents aspectes del perfil de Guix, tant la vessant humana com la seva tasca religiosa.

Entre els aspectes subratllats del seu perfil s’ha destacat la seva preocupació pels col·lectius més febles, el seu interès per la cultura o la seva contribució a l’enderroc de l’antic Museu Episcopal de Vic i construcció del nou edifici, inaugurat l’any 2002. Aquesta distinció s’ha recuperat recentment. L’acte de reconeixement s’ha fet a la sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic.

L’historiador, Jordi Figuerola, ha assegurat que Guix serveix ‘perfectament’ per veure la relació entre personalitat i esdeveniments històrics: ‘És el reflex de l’evolució històrica de casa nostra durant bona part del segle XX’. L’historiador vigatà ha recordat com Guix va arribar a la diòcesi de Vic per ‘rellevar un bisbe singular’ com Masnou que creia en el ‘paper polític i ordenador de l’església’.

El fet determinant que el vincula especialment amb la ciutat, és per l’historiador, la ‘dignificació’ que va fer del Museu Episcopal de Vic. Figuerola considera que la medalla és un ‘esglaó més’ per recordar la seva figura.

Fèlix Guàrdia, exvicari general del Bisbat de Vic i estret col·laborador de Guix, ha repassat el seu perfil humà. Guàrdia ha definit Guix com un home ‘molt treballador, responsable i amb un gran sentit del deure’. L’ha etiquetat com una persona de ‘tracte afable’ i que es trobava bé ‘en ambients populars’. Tot i que tenia una ‘certa aparença de superficialitat’, Fèlix Guàrdia el valora com un home que feia un ‘bon discerniment’ de les situacions.

Algunes vegades, admet Fèlix Guàrdia, ‘potser, era massa ràpid en les seves decisions’. L’exvicari general també ha subratllat que Josep Maria Guix va manifestar ‘coratge’ en alguns afers espinosos que va haver d’afrontar al capdavant de la Diòcesi de Vic com el Museu Etnogràfic de Ripoll o el Museu Episcopal de Vic.

El senador de CiU i exconseller de cultura, Jordi Vilajoana, s’ha centrat en el projecte del nou Museu Episcopal, desenvolupat i inaugurat en l’etapa de Guix com a màxim responsable del Bisbat. En aquest projecte, Guix hi va tenir, segons Vilajoana, un ‘paper decisiu’ perquè era un home que valorava especialment la cultura i el patrimoni. ‘És evident que l’església ha estat present en la gestació de Catalunya’ ha assegurat Vilajoana que ha assenyalat el valor del Museu Episcopal.

L’actual Bisbe de Vic, Romà Casanova, ha destacat el perfil eclesiàstic de Josep Maria Guix. En la seva tasca pastoral, Casanova considera que el seu predecessor tenia un llenguatge ‘incisiu’ que era ‘culte i planer alhora’. Aquest fet el feia molt proper. També ha subratllat la seva ‘preocupació’ pels preveres, diaques o seminaristes. Casanova assenyala Guix com un home que va ‘intentar de ser maximament fidel’ a la tasca d’ensenyar, santificar i governar que comporta la missió del bisbe diocesà.

El primer tinent d’alcalde de Vic, Xavier Solà, ha explicat que l’atorgament d’aquesta medalla respon a una proposta del doctor Pou. Solà ha destacat de Guix ‘l’impuls’ que aquest va donar al projecte del nou Museu Episcopal i la voluntat de Guix d’implicar-hi les diverses administracions i institucions. En aquest sentit la medalla, ha subratllat Solà, és per Guix però també per totes les persones que van contribuir al projecte.

Josep Maria Guix i Ferreres va cursar els seus estudis als seminaris de Solsona i Barcelona. Es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la Universitat de Madrid. Va estudiar també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid (1953-1957), del qual va ser el primer doctor (1965), subdirector (1962-1967), catedràtic i primer degà (1965-1967) des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a Facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca.

Guix es va especialitzar en doctrina social de l’Església. Fou ordenat prevere a Barcelona en la solemne ordenació que se celebrà durant el Congrés Eucarístic Internacional, el 31 de maig de 1952. Va exercir diferents ministeris pastorals i va ser professor de l’Escola de Periodisme de l’Església. L’any 1967, va renunciar a la càtedra i al deganat de la Facultat Lleó XIII, perquè l’arquebisbe de Barcelona el nomenà vicari general. El 14 de desembre de 1968 fou ordenat bisbe auxiliar de Barcelona.

Fou nomenat bisbe de Vic pel papa Joan Pau II el 20 de juny de 1983, va prendre possessió de la diòcesi el 3 de setembre i va fer l’entrada solemne el 4 del mateix mes i any. El Dr. Guix va destacar en el camp social treballant a Càritas Espanyola, Càritas Interdiocesana i en la fundació ‘Sense Cadenes’ per a la rehabilitació de drogoaddictes. Fou membre i president de la Comissió Episcopal de Pastoral Social de la Conferència Episcopal Espanyola, consiliari de les Setmanes Socials de l’Estat i president durant molts anys de la Fundació Pau VI, radicada a Madrid.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 876 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't