Vila d’Abadal no es va estar de criticar, sense esmentar-los, a CiU: “Molta gent diu que és independentista, però que amb el pacte fiscal ja n’hi haurà prou”. “Es parla del que ens fa Espanya, i nosaltres actuem a remolc d’aquestes accions, però si no hi ha sentiment, el projecte no serà bo”, havia dit abans, referint-se al “sentiment” que s’havia desprès de les paraules de l’homenatjat, de 90 anys. I va acabar, referint-se a la independència: “Hem d’explicar als catalans que no hi ha cap problema, que no anem contra ningú. I quan la majoria de catalans vulgui ser un poble sobirà, ho serem. Deixem estar els partits d’una punyetera vegada!”.
Joan Freixanet va fer un emotiu discurs, que va partir dels seus records del 30 de juny de 1931, ara ha fet 80 anys, quan el president Francesc Macià va visitar Vic i ell, amb només 10 anys, va veure’l al balcó de l’Ajuntament. Va parlar de la Catalunya que volia Macià i dels reptes d’aleshores com a nació que continuen pendents avui dia. En la segona part del discurs va referir-se a l’esperit de superació personal en ascendir cims del Pirineu, i més concretament del vincle emocional amb el Canigó. “Llegir Verdaguer al costat de la creu del Canigó és una de les més grans sensacions que pot sentir tot català”, va dir. Al final, citant un poema de Joan Maragall, va mostrar-se convençut que arribarà un dia que Catalunya serà un país lliure. “Sí, però que no tardi massa!”, va acabar dient abans que el públic que omplia el Temple Romà esclatés en un llarg i sentit aplaudiment.
{{ comment.text }}