EdiciĂł Osona i RipollĂšs

Tria la teva ediciĂł predeterminada

EdiciĂł VallĂšs Oriental

Vilafranca, un Sant FĂšlix diferent

CrĂČnica de l’estrena de Vilafranca, un dinar de Festa Major. L’Ășltima part de la trilogia de Jordi Casanoves s’ha presentat a Vilafranca amb un pĂșblic implicat en una obra amb un segell penedesenc indiscutible. AixĂ­ s’ha inaugurat, tambĂ©, l’any de Vilafranca com a capital de la Cultura Catalana 2015.

  • El 9 Nou
  • 18/03/2015 | 18:05
  • 0

Humitat, fred i gel. La Festa Major de Vilafranca del PenedĂšs Ă©s una de les dates que tot penedesenc tĂ© marcada al calendari. Si ets casteller Ă©s el dia, en majĂșscules. Mai s’haguĂ©s imaginat Sant FĂšlix que seria el personatge mĂ©s casteller del santoral. 30 d’agost. Fa fred, cau molta humitat i gela. La plaça Ă©s plena, mitjans de tot Catalunya s’han desplaçat fins la capital de l’Alt PenedĂšs per cobrir un dels esdeveniments culturals de l’any. Mai s’havia vist el recinte tan ple. No hi cap ningĂș mĂ©s. La olor dels canelons gratinats fa que la gent vagi ocupant la seva cadira. Som molts, famĂ­lia nombrosa. A dins s’hi estĂ  millor, a fora massa fred. Ens diuen que el dinar encara no estĂ  a punt, tot i aixĂ­ els familiars que tambĂ© es dediquen a la polĂ­tica comencen a beneir la taula, tradiciĂł passada de moda? Ells diuen, quan no els escolta ningĂș, que si la beneeixes bĂ© sĂłn vots que guanyes. Dinar amb preludi ideolĂČgic. A cada paraula tinc mĂ©s gana. Els discursos s’allarguen, tot i aixĂ­ nomĂ©s comencem a dinar cinc minuts mĂ©s tard del previst. És 19 de febrer del 2015 i avui, a Vilafranca toca dinar de festa major.

Feia molt que l’Auditori de la capital Penedesenca no s’omplia i vibrava com avui. No Ă©s una obra qualsevol, Ă©s l’estrena de Vilafranca, un dinar de festa major. La tercera i Ășltima part de la trilogia de Jordi Casanovas. Fill vilafranquĂ­ i encarregat d’inaugurar, amb el final de la seva obra, l’inici de l’any de la Capital Cultural de Catalunya 2015. DesprĂ©s de PĂ tria i HistĂČria de Catalunya, Casanovas ha volgut retratar la identitat d’un poble emmirallant-se amb les relacions interpersonals d’una famĂ­lia de Vilafranca. Tot queda a casa, i el pĂșblic ho nota. La gent riu, la sala transmet il‱lusiĂł i un punt d’orgull. “No tot lo bo es fa a Barcelona” diuen moltes mirades. I raons en tenen, l’obra Ă©s el resultat d’una coproducciĂł Ășnica mai vista. L’Ajuntament de Vilafranca, amb els Teatre Amics (l’AtlĂ ntida de Vic, Kursaal de Manresa
) han portat als escenaris una obra que marcarĂ  les temporades teatrals. Amb un elenc encapçalat per un Manel BarcelĂł i LluĂŻsa Castell, extraordinaris riures i plors es mesclen enmig d’una Anna Roig present, a la butaca, i tambĂ© als altaveus. I Ă©s que si els vilafranquins encara no estaven prou “orgullosos” de la seva vila, i li robo les paraules a Pere Regull, alcalde de Vilafranca, amb la banda sonora de l’obra ho poden acabar d’arrodonir. Anna Roig i la seva mĂșsica van ser els escollits per acabar de ponderar els moments mĂ©s emotius i nostĂ lgics de l’obra.

DesprĂ©s de dues hores i un sol canvi de decorat s’apaguen els llums. Dos monĂČlegs han acabat el guiĂł. El pĂșblic respon. Els visos a l’hora de sortir a l’escenari a saludar sĂłn previsibles, i una realitat. Entusiasme i empatia. Anna Roig baixa de les butaques per rebre els Ășltims aplaudiments. Una bonica i encertada metĂ fora de com de propera Ă©s l’obra de Casanovas per la ciutat de Vilafranca.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notĂ­cies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes grĂ cies.