Joaquim Vivas s’ha guanyat a pols, durant dècades, la sincera estima dels veïns de Manlleu. I dijous passat la ciutat li va agrair la seva implicació amb l’atorgament del títol de fill adoptiu en una cerimònia a la sala d’actes de l’Hospital de Sant Jaume que va congregar unes 200 persones.
Vivas, involucrat en el teixit social, associatiu i polític de Manlleu des que hi va aterrar l’any 1955 procedent de Calella per treballar al Cordó, va tornar a fer gala de la seva humilitat. El fragment d’una frase que va estampar al llibre d’honor ho resumeix: “Si sóc el que sóc és gràcies als que m’envolten”.
D’aquesta manera, s’iniciava un acte en què Vivas va estar acompanyat, a la presidència, per l’alcalde, Pere Prat, d’ERC; l’instructor de l’expedient, Josep M. Anglada, d’ICV, i l’autor de l’encomi, Josep Suriñach, de CiU.
A la primera fila, tota la seva família; i a la sala, amics, veïns i càrrecs institucionals entre els quals destacaven l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i el president del Consell Comarcal, Joan Roca. Tones d’elogis per la trajectòria de Vivas, que fa uns mesos ja va ser proclamat Osonenc de l’Any pels lectors d’EL 9 NOU.
“Quan vam proposar-ho, en dos segons vam estar d’acord”, va dir Prat; “fer d’instructor d’aquest expedient m’ha fet créixer”, va reblar Anglada. I Suriñach, que va fer el repàs biogràfic, va recordar que quan Vivas va arribar a Manlleu tenia 21 anys i ja havia fet la mili “com a voluntari” a la Marina.
Devia ser una premonició: sempre ha estat vinculat de forma voluntària a iniciatives cíviques, socials i solidàries. I també polítiques. A l’Ajuntament hi ha participat durant el franquisme, la transició i la democràcia.
L’últim alcalde franquista, Josep Arqués, deia que “aquest en Vivas és bon noi llàstima que sigui comunista”, mentre que “sectors progressistes gairebé el qualificaven de feixista”, va recordar Suriñach.
Home polifacètic, a Vivas tant se l’ha pogut veure amb una brotxa pintant aules al col·legi de Gràcia, enfilat en un camió d’escombraries per veure com funcionava la recollida en l’etapa d’alcalde, darrere d’una taula de despatx quan era gerent de l’hospital o movent palets al banc d’aliments.
“És una continuada història d’èxit, basada en el que essent poc amant de teoritzacions, simplifica amb tres paraules: respecte, amor i comprensió”, va resumir Suriñach.
Després de l’encomi, també van intervenir Francesc Vivas, germà de l’homenatjat; Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, municipi d’on és fill Vivas; i es van llegir missatges de l’expresident del Parlament Joan Rigol, i de l’alcalde de les Masies de Voltregà, Sergi Vilamala.
Vivas, pel seu cantó, va fer un repàs a la seva infància a Calella, als principis que li van inculcar els seus pares en una família de vuit germans –“més que creure, pactàvem”– i al seu pas per la política: “Sempre havia dit que no volia ser alcalde, i vaig ser-ho; i que millor no tenir majoria per així haver de pactar, i vaig tenir majoria”.
Va elogiar els edils que aleshores eren a l’oposició, entre els quals hi havia Prat i Anglada, i va dir que en la política són lògiques les crítiques, però va demanar que s’anés en compte per no fer mal a l’entorn familiar. I va fer un esment explícit a Prat, que “ara ho està passant malament”, en al·lusió, sense dir-ho, a la imputació per les dietes de la Federació de Municipis.
Va ser Prat, precisament, qui li va lliurar el diploma que l’acredita com a fill adoptiu i una reproducció dels gegants de Manlleu. Vivas va demanar la presència de la seva esposa, Montserrat, amb qui va compartir un llarg aplaudiment previ a la interpretació de peces de jazz a càrrec de Jordi Crosas i Jordi Soldevila.
{{ comment.text }}