Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Volen fer fora els voluntaris per portar els refugiats a camps militars”

Entrevista a Ariadna Masmitjà, voluntària osonenca que va ser detinguda a Grècia

  • El 9 Nou
  • 26/04/2016 | 7:41
  • 0

La manlleuenca Ariadna Masmitjà és mestra i ha estudiat un màster en Desenvolupament i Cooperació a la Universitat de Barcelona. Ha fet de voluntària al Perú, Gàmbia, Sierra Leone, Palestina i el Brasil. La setmana passada va ser detinguda a Grècia, on feia de voluntària als camps de refugiats d’Ekko i Idomeni. L’acusaven de desobediència a l’autoritat. Ella ho nega i diu que amb detencions com la seva volen espantar els voluntaris perquè marxin d’allà. Ja ha tornat a casa però no descarta tornar-hi aviat.

-Què hi feia a Grècia?
-Col·laborava amb una escola del camp d’Ekko organitzant activitats per als nens i també donant un cop de mà per ajudar els refugiats d’Idomeni. També fem costat als refugiats en la seva reivindicació per trobar una sortida a la situació. Fa dos diumenges hi va haver una batalla campal a Idomeni. Molts refugiats van voler creuar la frontera i la policia els va llançar gasos lacrimògens, bales de goma i aigua a pressió. Aquell dia van intentar creuar la frontera moltes famílies i van ser gasejats nens, dones embarassades, avis, gent amb cadira de rodes… Nosaltres érem allà ajudant-los. Mai estem al davant de les lluites però els donem suport.

-Com és el dia a dia als camps de refugiats?
-La situació és insostenible. Viuen en tendes i no tenen les necessitats cobertes. De menjar n’hi ha però és difícil fer la distribució i no saps si arriba a tothom. Fa unes setmanes feia fred i plovia, i aquests últims dies en canvi feia molta calor i no tenen la roba adequada. No estan bé. Ells, però, et diuen que no volen menjar ni aigua, volen que se’ls obrin les fronteres i poder fer la seva vida fora d’un camp de refugiats com qualsevol altra persona. A davant tenen un mur i al darrere un país en guerra. L’única alternativa que els donen és anar a un camp militar sense cap perspectiva. No és just que hi hagi persones que hagin d’estar en una situació com aquesta.

-Per què els van detenir a vostè i els altres quatre voluntaris catalans?
-No interessa que els refugiats estiguin a camps com els d’Idomeni o Ekko, gestionats amb l’ajuda dels voluntaris. L’ACNUR [l’agència de l’ONU pels refugiats] els vol portar als camps oficials gestionats per militars. No se n’acaben de sortir i creuen que si fan fora els voluntaris els refugiats no tindran les necessitats cobertes i marxaran d’aquests camps. Dimecres sortíem del camp i a mig camí, un cotxe de la policia secreta ens va parar, ens van identificar i ens van fer anar a comissaria. Després de tenir-nos retinguts cinc hores i registrar-nos els mòbils i tot el que portàvem, van deixar anar a dos dels cinc membres del grup. Al cap d’una estona em van cridar a mi i em van dir que se m’acusava d’un delicte de resistència a l’autoritat. Era mentida. Als altres dos els van dir que els acusaven de desestabilitzar la democràcia a Grècia. Coses sense sentit. Un d’ells portava només un dia al país! Ens van tenir detinguts fins l’endemà sense donar-nos de menjar ni deixar-nos trucar. Al matí es va fer el judici i els meus companys van sortir en llibertat després d’aconseguir l’ajornament. A mi, per una confusió amb la traducció i perquè no havia pogut tenir contacte amb el meu advocat, em van tancar 24 hores més. El dia següent vaig sortir. En dos dies van detenir una trentena de voluntaris d’Idomeni. Tots sense justificació.

-Hi tornarà, als camps de refugiats?
-Tinc feina i un pis per pagar, si no ja m’hauria quedat. Si s’allarga la situació tinc claríssim que hi tornaré. He conegut moltes persones, moltes famílies i vull saber què passa amb elles i si puc ajudar-les.

-La mala experiència de la detenció no la fa desistir?
-Estava en una cel·la amb tres refugiats –un del Marroc, un d’Algèria i un de Líbia– detinguts perquè no tenien papers. Jo tenia gent a fora donant-me suport, sabia que des d’aquí a Catalunya la gent s’estava mobilitzant, vaig rebre una trucada de l’ambaixada, tinc passaport… Sabia que tard o d’hora sortiria. En canvi potser ningú sabia que aquelles tres persones eren allà, ni ningú es preocupa d’ells, ni saben quan sortiran. Un portava 22 dies allà. És una garjola no una presó, no hi ha llum, ni t’hi deixen tenir res i quan et deixen sortir vas emmanillat. Un d’ells ja s’havia intentat penjar.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.