El judici va fer-se dijous al matí al Jutjat Penal número 1 de Manresa, en què se’l va acusar d’un presumpte delicte de prevaricació. Tant la seva defensa com la de l’Ajuntament de Manlleu –com a responsable civil directe– van reclamar la lliure absolució de Prat, entenent que no es va cometre cap irregularitat o que, en tot cas, quedaria lluny de la definició de prevaricació. El cas va quedar vist per sentència, que es donarà a conèixer en les properes setmanes.
L’inici del problema es remunta a l’octubre del 2002, durant el darrer mandat de Joaquim Vivas (CiU) a l’alcaldia, quan es va iniciar un expedient perquè s’havien de fer unes obres per resoldre unes deficiències a la fàbrica de Can Rifà de Manlleu que suposaven un perill per les persones. En veure que no es feia res per arreglar-ho, el 17 de juliol de 2003 –just un mes després que Prat accedís a l’alcaldia– els serveis tècnics del consistori van optar per imposar una multa coercitiva de 600 euros a Montserrat Petitpierre, sense saber que la dona havia mort sis dies abans. Prat va donar el vistiplau al decret, un tràmit indispensable perquè s’acabés de tramitar i es fes el requeriment. “Firmo molts decrets al llarg del dia i no els puc estudiar al detall; no sóc jurista i confio plenament en els serveis jurídics de l’Ajuntament de Manlleu”, va dir Prat. La filla de Petitpierre, en rebre la notificació, va fer que el seu advocat notifiqués per escrit a l’Ajuntament la mort de la seva mare. La multa, mentrestant, continuava sense pagar-se.
A l’octubre es va firmar un altre expedient per multar la filla amb 1.200 euros, en considerar que estava cridada a l’herència i n’era responsable solidària, encara que l’acceptació formal no es va fer fins al 19 de desembre, dos mesos més tard. A finals del 2004, quan el procés continuava fent el seu camí, es va acabar embargant el sou de la filla de Petitpierre. “Ho vaig passar molt malament, perquè treballo de mestra en una escola religiosa de Barcelona i vaig veure perillar el meu lloc de treball”, va declarar.
L’acusació contra Pere Prat va girar tota la vista oral a l’entorn de la conveniència o no d’actuar amb la multa coercitiva contra la filla, que legalment encara no havia rebut l’herència de la seva mare, tot i que va admetre al judici que sabia que al testament constava com a hereva d’aquella finca. “S’han lesionat els drets dels particulars; el més poderós atropella el més dèbil”, va dir l’advocada de l’acusació. “Notificar-ho a l’herència és un criteri legal; ens interessava una resposta ràpida perquè es fessin les obres”, va argumentar el secretari de l’Ajuntament. Els tres funcionaris que van declarar van dir que la decisió d’actuar contra la filla no va dependre de l’alcalde. / JORDI MASNOU
{{ comment.text }}