Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Voltors a Moià

Modesta Valldeoriola, del Mas Serramitja de Moi√†, envia a l’Espai Obert un escrit on lamenta la mort d’una vaca del seu ramat que acabava de parir. La van trobar envoltada de 32 voltors, morta i mig buida per dins.

  • El 9 Nou
  • 16/03/2014 | 22:51
  • 0

Voltors a Serramitja

Soc al menjador de casa, neguitosa, preocupada, donant voltes i m√©s voltes als meus pensaments. Penso com pot ser que les persones puguem canviar tot el nostre entorn d‚Äôaquesta manera i em venen els records…

Recordo quan era una nena de no més de vuit anys i anava a buscar bolets tota sola quan sortia de l’escola, allà al bosc de bora a casa, collia uns quants rovellons per sopar i tornava tant contenta. Ara hi ha una urbanització.

Recordo la riera de baix el sot, baixava plena d’una aigua clara i tant freda que em costava posar-hi els peus, però podien més les ganes d’agafar uns quants crancs. Eren tant bons amb l’arròs.
Ara gairebé no hi baixa aigua i la poca que hi ha és tant bruta que no se sap ben bé de quin color és.

Recordo la primera vegada que vaig veure un porc senglar, tenia sis o set anys, em va impactar moltíssim. Era allà, mort, al peu de l’alzina gran del pla de la Caseta. Tot el poble vam anar a veure aquella fera salvatge que havia matat el tiet Quim. Havia baixat de la muntanya. Ara s’han de fer batudes perquè n’hi ha tants que ho destrossen tot i fins i tot es van a passejar per els carrers de Barcelona.

Recordo i estic segura que recordar√© sempre la primera vegada, i esperem que sigui la √ļltima, que he vist els voltors al camp de sota casa. M‚Äôhan impactat tant o m√©s que el senglar de la Caseta.
Diumenge, 9 de març de 2014, una colla d’amics al pla de davant de casa fent una calçotada.

Fa una estona que veig uns ocells volant molt enlaire. Em semblen estranys i ho comento al grup. Tothom se’ls mira però sense donar-hi massa importància. Al cap d’una estona el Ferran diu que ja no es veuen, però jo de tant en tant els vaig veient. No se, però em quedo amb una sensació rara.

Dilluns al matí, com cada dia, el Ferran agafa el tractor per posar el menjar a les vaques. Veu una cosa que no sap què pot ser a l’altre banda del camp i s’hi apropa amb el tractor. Déu meu, quin espectacle! Una vaca acabada de vedellar envoltada per 32 voltors, morta i mig buida per dins. Del vedellet només en queda un tros de pell i les potes. El tractor s’hi apropa, no en fan ni cas, però quan s’hi acosta el gos tots arrenquen a volar i es posen sobre els pins.
Venen els agents rurals, fan fotos, però com que la gent els fa por no n’hi ha cap al voltant de la vaca, tots son sobre els pins esperant que marxin per baixar a menjar.

Es veu que estan acostumats a que se’ls porti menjar amb algun cotxe o tractor perquè el soroll de la màquina no els molesta.
Som dijous i encara son aquí, n’hi ha uns quaranta i no sembla que vulguin marxar. Què s’ha de fer? No es poden matar perquè és una espècie protegida, però ara és temps de cria i segur que estan esperant a que una altre vaca es posi de part.

Fa vint anys que de mica en mica hem aconseguit tenir un ramadet una mica maco i ens ha costat moltíssim. I ara què? Hem d’esperar que se’ls mengin els voltors perquè no els podem fer res? Son una espècie protegida!

I a les vaques? Qui les protegeix? I a nosaltres, els pagesos, qui ens protegeix?! I el dia que no quedem pagesos, qui us atiparà a tots els que esteu llegint això?

Gràcies i perdoneu, però com ja he dit al començament, estic al menjador de casa preocupada i neguitosa.

Modesta Valldeoriola РMas Serramitja, Moià

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.