La conversa espontània és una de les millors maneres de fer més humans els processos de transmissió d’informació en un acte comunicatiu. És una de les idees que es desprèn del nou llibre de Xavier Ginesta.
Doctor en Periodisme, Xavier Ginesta Portet va presentar el dilluns 23 de gener davant dels estudiants de 2n de Periodisme de la Universitat de Vic el títol “Viatjant per la realitat”. En aquesta obra i mitjançant el gènere de la crònica, Ginesta aporta la reflexió de com un jove professor universitari enfoca a través de la seva experiència periodística la seva manera de conèixer la realitat. Malgrat que en cap moment fa una referència directa al seu doctorat, el llibre es basa en les situacions que va viure en el moment d’escriure la seva tesi. Són les vivències de l’autor en els anys de la seva recerca que el van portar per diferents camps de futbol de la geografia espanyola. Són vivències ─algunes anecdòtiques però molt interessants com el contacte amb un veterà de la Guerra del Vietnam en un avió─ que esdevenen una bona oportunitat per aprendre i fixar-se en aspectes que depassen el propi treball periodístic. L’assagista mira d’explicar, en definitiva, amb ulls docents tot el que veu i aprèn mentre realitza els seus viatges.
Ginesta fa palesa la importància de “veure i entendre” el món en una professió tan interpretativa com és el periodisme. Així doncs, el periodista no només ha de limitar-se a establir o concertar un contacte amb algú que pot donar-li una informació; també ha de conèixer l’entorn que envolta a tal subjecte, ja que l’entorn de la font d’informació pot ajudar a tenir una idea més encertada i propera de la realitat. D’aquesta manera, segons Ginesta, és positiu comptar amb una certa proximitat amb la persona entrevistada, però sense establir-hi una complicitat.
La investigació que ha realitzat l’autor en aquest nou títol l’ha portat a descobrir nous indrets i societats políticament, social, i econòmica diferents. A més, el professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic subratlla que per al periodista és bàsic tenir coneixença i interès per la cultura general. Alhora, la documentació prèvia de tots els aspectes que envolten al contacte amb la font entrevistada pot ajudar en el moment de la interacció.A través del seu llibre, podem adonar-nos de la importància de la cultura general en el creixement acadèmic del periodista. Una eina imprescindible per a qualsevol professional de la comunicació. Els elements culturals ens guien per tot el contingut de l’obra.
El fet de parlar de manera més informal amb una persona fora del format d’entrevista clàssic fa molt més profund i vital l’acte comunicatiu. Ginesta creu que “el periodista ha d’humanitzar”. Amb aquesta expressió, el mateix doctor ─que és el coordinador de la titulació de Periodisme a la UVic─, fa referència a la importància que té la conversa espontània en la professió: “Parlar dóna vida a la realitat”. Altrament dit, l’autor descobreix que per trobar la millor manera de concebre la informació, la interacció amb la persona ha d’anar més enllà del fet purament descriptiu. La descripció, així doncs, no és considerada la millor manera de reflectir la realitat.
La curiositat de Xavier Ginesta ens ofereix una obra plena de matisos i reflexions. El llibre, que serà presentat el pròxim 2 de febrer a les set del vespre al Teatre Romà de Vic, mostra una certa reivindicació de com els joves periodistes han d’orientar la seva carrera professional i pot resultar molt interessant per aquells professionals que vulguin conèixer de més a prop totes aquelles situacions que succeeixen dins de l’univers comunicatiu.
{{ comment.text }}