Oriol Riera, jugador nascut a Vic l’any 1986, s’ha configurat com tot un rodamón del futbol després de confirmar el seu traspàs al Wanderers, acrònim de l’equip oceànic Western Sydney Wanderers. El futbolista ha decidit finalitzar la seva estada a territori europeu i s’ha endinsat en un univers desconegut -i gairebé experimental- com és el cas del futbol australià. La trajectòria que el precedeix i la seva implicació als equips en els quals ha militat, possibiliten que el jugador pugui iniciar aquesta aventura amb la consciència plenament tranquil·la; ben sabedor de l’adaptació gairebé constant que ha patit any rere any després de militar en un gran nombre d’equips. Tot fa presagiar que l’esportista català no trobarà cap mena d’impediment a l’hora d’establir-se en aquesta exòtica experiència professional.
Malauradament pels interessos del davanter osonenc, l’Osasuna, club en el qual va militar aquesta darrera temporada, va perdre la categoria. Una situació complicada i difícil que el jugador va haver de gestionar en el marc personal. El futbolista va disputar un total de 1.463 minuts al conjunt navarrès, anotant 4 gols i cedint una assistència en 22 partits, números no excessivament brillants. Cal contextualitzar el seu rendiment en un equip desencantat i amb poca confiança. A la temporada que ara comença, després d’inaugurar el curs davant el filial del Sevilla a la categoria de plata, el conjunt navarrès haurà de fer front a la Cultural Leonesa; equip en el qual Riera va militar anteriorment. El jugador seguirà aquest partit amb el cor dividit, un duel a priori desigual, tal com reflecteix la casa d’apostes BetStars. El partit no comptarà amb el davanter vigatà i segur que la seva absència al capdavant de l’equip serà notable.
Si analitzem la seva trajectòria com a futbolista hem d’endinsar-nos en el punt de partida d’aquesta història. El jugador va iniciar la seva carrera a les categories inferiors de l’Osona i de la Unió Esportiva Vic. La seva qualitat va provocar que molts equips del panorama català es fixessin en ell, i qui ho va fer més fermament va ser l’Espanyol. Malauradament, aquesta experiència no va acabar amb un final feliç i el jugador va retornar a l’Osona, com ja hem esmentat, un dels clubs inicials on va militar.
L’ambició del jugador -un dels pals de paller de la seva incansable exigència personal- va provocar que no llencés la tovallola. I aquest esperit de superació va provocar que signés pel Barça. Aquesta etapa va ser magnífica pel que fa a la seva progressió, compartint vestidor amb jugadors que han acabat esdevenint noms importants en el panorama futbolístic actual com és el cas de Cesc Fàbregas, Gerard Piqué o fins i tot el mateix Leo Messi. Entre els anys 2004 i 2006 el jugador va alternar el Barça C i el Barça B, establint-se en l’ecosistema professional i ampliant el seu bagatge tècnic.
Els seus progressos van possibilitar que el jugador debutés amb el primer equip blaugrana a la Copa del Rei, un 17 de desembre de 2003 davant del Ciutat de Múrcia. Només deu mesos després, el 20 d’octubre de 2004, va ser convocat pel tècnic holandès Frank Rijkaard per enfrontar-se al Milan a la Lliga de Campions, encara que no va arribar a debutar en la màxima competició continental. Malauradament, aquest creixement ascendent es va frenar de manera sobtada, i una sèrie d’actuacions discretes van provocar que el jugador abandonés la disciplina catalana; veient com s’esvaïa el seu somni de triomfar al Barça. Però el jugador, gràcies a la seva voluntat constructiva, va intentar fer camí i via lluny de terres catalanes. Com ja hem esmentat, es tracta d’un professional poc predisposat al venciment personal, amb les portes a l’optimisme sempre obertes de bat a bat.
El 15 d’agost de l’any 2006 el jugador va signar per la Cultural i Deportiva Leonesa, equip establert a la ciutat de León. Riera va completar una bona temporada pel que fa al registre personal, jugant un total de 32 partits i anotant 6 gols. La segona temporada al conjunt de Castella i Lleó va ser encara millor pel que fa al seu rendiment, i va aconseguir marcar 10 dianes en 33 partits. El Celta de Vigo es va fixar en el rendiment del davanter vigatà i les dues parts es van posar d’acord i van acordar un traspàs que el va posicionar al filial de l’equip gallec. El jugador va mostrar un bon rendiment i Eusebio Sacristán, qui en aquells moments entrava al primer equip del Celta, va decidir convocar-lo el 12 de gener de 2010 al partit de la Copa del Rei davant el Vila-real Club de Futbol. La seva etapa al conjunt de Vigo va ser curta, amb només un any de durada, una fugacitat que es repeteix de manera constant i reiterativa a la seva carrera com a professional. Oriol Riera va decidir signar posteriorment pel Còrdova i després per l’Alcorcón. Els seus millors registres els trobem a l’equip madrileny, amb un total de 86 partits jugats, 27 gols i tres assistències. Finalitzada la seva estada a l’Alcorcón l’any 2013 és quan el jugador comença a assaborir l’èxit després d’uns anys difícils, ocupant la davantera d’alguns equips històrics del panorama estatal com és el cas de l’Osasuna, o del Deportivo de la Coruña.
Una de les seves millors actuacions individuals va tindre lloc el desembre del 2013 quan el futbolista català va anotar un doblet davant el Reial Madrid, aconseguint un punt vital per als interessos de l’equip “rojillo”. El seu desplegament sobre el terreny de joc no va passar desapercebut, sobretot per la parròquia blaugrana, un col·lectiu sempre entregat a les ensopegades del seu etern rival. El jugador, ple de confiança i feliç amb el seu partit, va explicar el següent: “Vaig rebre molts missatges i trucades, sobretot d’amics culers i premsa catalana”. L’empat del Reial Madrid va possibilitar que el Barça ampliés encara més la seva distància classificatòria amb el conjunt madridista.
Entre aquestes dues etapes a territori peninsular trobem la seva primera incursió en una lliga estrangera, el 7 de juliol de l’any 2014 va signar amb el Wigan Athletic anglès, però la seva poca presència a l’equip va provocar que hagués de fer les maletes al mercat hivernal, signant pel Deportivo de la Coruña fins a final de temporada.
L’agost de 2016 va tornar a l’Osasuna, tres anys després i en qualitat de cedit per part del Deportivo de la Coruña. Aquesta és la seva darrera etapa a la lliga de l’Estat Espanyol, una història plena de clarobscurs i alts i baixos que el jugador ha decidit finalitzar de manera unilateral.
El jugador ha disputat un total de 102 partits a la Primera Divisió, anotant un total de 23 gols i cedint dues assistències.
Oriol Riera també ha lluït els colors de la Selecció Catalana de futbol, ho va fer el 30 de desembre del 2013 en un partit que el combinat nacional va enfrontar-se a Cap Verd. I el debut va ser magnífic, ja que el futbolista d’Osona va aconseguir marcar un gol. El jugador es va mostrar molt il·lusionat als prolegomens del partit i aquest somni es va materialitzar en una gran actuació personal. El partit va finalitzar per 4-1 a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, els altres golejadors van ser el davanter periquito Sergio García -per partida doble- i Bojan Krkić. El partit, més enllà de comptar amb la presència del jugador, va tenir una altra importància cabdal per Osona, ja que es tractava del primer jugador d’aquesta regió en vestir els colors de la selecció quadribarrada, una efemèride que encara engalana més el seu debut com a internacional català.
Tant de bo pugui imposar el seu futbol a un territori tan a priori inhòspit com la Lliga Australiana, però el futbol té un llenguatge universal, i Oriol Riera l’ha interioritzat de manera excel·lent.
{{ comment.text }}