El restaurant Mandarín, el primer de cuina oriental autòctona que hi va haver a Vic, celebra el 25è aniversari. El seu fundador, Boonchan Lim, va arribar a Osona com a refugiat polític de Laos l’any 1979, i després de 10 anys d’esforços va poder inaugurar el seu propi negoci a la rambla del Passeig.
Lim va fer aquest pas perquè “la gent de la comarca que volia menjar xinès havia d’anar a Barcelona”; es tractava d’implantar la cuina oriental a Osona, que en aquells moments pràcticament no existia. En aquella època la carta estava composta principalment de plats xinesos, tot i que també n’hi havia de tailandesos i vietnamites –la seva mare hi va viure–, però amb el pas del temps l’oferta va anar en augment. El punt d’inflexió del Mandarín es va produir el 2005 amb el trasllat al número 24 del carrer de Perot Rocaguinarda. L’espai es va multiplicar i la renovació del negoci va ser absoluta. El restaurant es va convertir en el primer bufet lliure xinès de la comarca. També van decidir que la cuina fos oberta perquè la gent pogués veure-la des de les taules. De fet, per Lim els canvis constants són la clau de l’èxit d’aquest negoci i ho exemplifica amb el fet que “s’han de renovar cuiners, plats i instal·lacions”. Un dels canvis més substancials al nou local va ser la introducció d’una barra de menjar japonès, que llavors començava a estar de moda.
El fill gran de Boonchan, Ivan Lim, que serà el relleu natural del seu pare al capdavant del Mandarín, comenta que la seva família viatja arreu del món i ho aprofita per degustar la gastronomia dels països per on passen. “Ens quedem amb el més típic de cada país, ja sigui d’Àsia o Amèrica, i ho adaptem perquè la gent ho pugui veure aquí”, explica el fill.
Ivan Lim també se sent orgullós de la implantació d’un bufet lliure a la carta durant el vespre, en què el client pot escollir gairebé 100 plats tradicionals en forma de tapa molt elaborats i que es poden repetir tantes vegades com es desitgi. I tot això amb un preu tancat molt semblant al del bufet. Tot i així, lamenta que “poca gent sap de l’existència d’aquesta carta i només els clients més fidels que han vingut tota la vida la coneixen”. El Mandarín va ser, de fet, el segon restaurant xinès de Vic. El primer va ser el Gran Pequín, al carrer Nou, però estava regentat per un ripollès.
Trasllat de futur
“Obrir un negoci és molt fàcil, però mantenir-se costa molt”, sentencia Boonchan Lim. A més, “la qualitat dels seus productes” és la clau de l’èxit, i per això s’han convertit en aquests 25 anys en el referent dels restaurants de cuina oriental de la comarca. Una feina ben feta que es va gestar amb la inauguració del Mandarín al Passeig el 1989, i que es va consolidar el 2005 amb l’obertura del local actual. Precisament, Ivan Lim confessa que amb el seu pare ja han parlat d’obrir un nou establiment que es converteixi en “una instal·lació diferent, nova i que impressioni la gent”. Tot i així, aquest és un projecte que no es durà a terme almenys fins d’aquí a cinc o sis anys.
{{ comment.text }}