“Tractar bé els clients i ser fidels a una manera de fer”. Són els dos grans secrets que han permès a la pizzeria i restaurant Mamma Meva, situada al número 61 de la rambla del Passeig de Vic, arribar als 35 anys en plena forma. Ho celebren aquest diumenge. “Nosaltres no hem canviat”, insisteix a remarcar Maria Roviró, propietària i ànima de la que avui és la pizzeria en actiu més antiga de Vic, i possiblement de tota la comarca, després que La Gongonzella, inaugurada uns mesos abans, tanqués el gener passat.
Si obrir una pizzeria a Vic ja era tota una novetat, aquell llunyà 21 de juny de 1980, també va aixecar molta expectació l’encant del local que la va acollir. La planta baixa i el primer pis de la històrica casa de Can Clerc –un edifici construït el 1941, que durant molts anys va acollir un colmado– es va rehabilitar amb gust, recuperant el sostre alt de l’entrada i les voltes originals, les portes de fusta de melis, o instal·lant un novedós terra de gres, “que està tal qual, i que avui encara està de moda”, remarca Roviró, tot rememorant que, en aquell moment, “molta gent venia només per veure el local”.
El que no tothom tenia clar, llavors, era que aquell negoci pogués tenir gaire vida. “Amb una dona al capdavant? Dos dies, i tancaran”, li havia pronosticat algú. I es va equivocar de ple. Perquè, des del primer dia, el Mamma Meva va ser un no parar. “Teníem cues esperant per sopar”, indica Roviró, que en aquells primers anys competia, al Passeig mateix, amb restaurants de cuina tradicional com Ca l’U, Can Solé, Can Dinarès o l’Hotel Colon, la majoria dels quals avui ja són història.
Les pizzes i la pasta han estat part consubstancial de la carta del Mamma Meva –inicialment Mamma Mia, nom que es va haver de canviar perquè ja estava registrat, a Màlaga!–. Amb tot, dels fogons sempre n’han sortit també plats convencionals, avui convertits en marca de la casa, com l’ossobuco, els peus de porc o els calamars a l’andalusa, que des de fa més de 20 anys guisa als fogons Josep Mesa.
Pel local, amb capacitat per a uns vuitantena de comensals, entre les dues plantes, hi han passat moltes cares conegudes. Des de Charo López, Fernando Fernán Gómez, Maria del Mar Bonet, Terenci Moix o Antonio Flores, fins a Antoni Bassas o Martí Gironell. Els autèntics protagonistes de l’establiment, però, han estat els molts clients que, tant de dins com de fora la comarca, els han estat fidels tots aquests anys. “Tenim gent que ve des del primer dia, alguns dels quals ara acompanyats pels néts”, es felicita Roviró. I és que, amb èpoques “de més o menys glòria”, però al Mamma Meva “sempre hem treballat molt”. Per això, a Maria Roviró no li fa por encarar el futur: “Continuarem fidels al que som, perquè els nostres clients saben què hi busquen, aquí”.
Un altre dels trets distintius del local, i en això van ser pioners, va ser convertir les seves parets en una exposició permanent d’art i pintura. Des d’Esteve Solà, Tiua, el primer a exposar-hi, fins a Albert Vilarrasa, que ho fa actualment, dotzenes d’artistes han convertit el Mamma Meva en una autèntica sala d’art, de la qual avui l’establiment en conserva una extensa pinacoteca pròpia.
La celebració
Per celebrar el 35è aniversari, als clients que dinin al local aquest diumenge, Sant Lluís, se’ls oferirà unes postres i una copa de cava commemorativa, i s’amenitzarà la vetllada amb una actuació del violinista Jofre Bardolet, alumne del Conservatori de Vic.
{{ comment.text }}