Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

48 hores a Copenhaguen

Copenhaguen és la capital de Dinamarca. No és una ciutat excessivament gran; per fer-se’n una idea, Barcelona ocupa uns 100 quilòmetres quadrats; la capital danesa no arriba als 90. Quins són els seus encants? Què la fa diferent de la resta de ciutats? En 48 hores se’n pot fer una idea.

  • El 9 Nou
  • 28/12/2015 | 13:59
  • 0

Primer dia

Per començar el dia degudament cal esmorzar bé. I a Copenhaguen, de gastronomia, en saben alguna cosa: el Noma ha estat, durant uns quants anys, el millor restaurant del món. La nova cuina danesa és un referent a nivell europeu. L’Atelier September és un lloc peculiar on esmorzar. Està ubicat a Nørreport, un dels barris amb més espais verds de la ciutat. El bar respira elegància, no només en la decoració (un estil minimalista on el blanc llueix per tot arreu) sinó també en el propi personal (sembla sortit d’alguna de les botigues de disseny més pròximes); la delicadesa amb la qual el cambrer serveix els cafès és digna de veure: remou la llet, colpeja la gerra perquè no faci grumolls, la torna a remenar, l’aboca amb compte perquè creï una forma concreta… Important: no demanar-li que serveixi la llet massa calenta, s’ofendrà; ell té claríssim com l’ha de fer. Una proposta? Les torrades de pa danès amb fins talls d’alvocat, oli d’oliva i cibulet. Delicioses.

Pretendre entendre una ciutat en dos dies és com intentar construir una casa per la teulada. Ara bé, 48 hores permeten, almenys, captar una idea de com és un lloc. I una de les maneres més eficaces de fer-ho és anant als llocs on els propis danesos van. Per això, un cop esmorzats, és una bona idea agafar el tren i acostar-se al Museu d’Art Modern. Es coneix com a Louisiana. El tren surt bastant car, però val la pena la inversió. L’entrada sorprendrà: no sembla un museu, perquè és una bonica casa d’estil danès, plena d’heura que cobreix tota la façana. Però un cop es creua la porta, la petita casa esdevé gegantina. Juntament amb els jardins, l’espai és, en si mateix, una obra d’art. Cal gaudir-ne sense presses, amb la ment oberta i amb els sentits ben aguts. La combinació d’arquitectura modernista danesa, escultura i pintura es conjuguen amb la pròpia naturalesa de l’espai. Allà s’hi troben obres de Miró, Giacometti, Ernst… i exposicions temporals d’artistes de renom. El jardí amb escultures és deliciós. I sobretot, sentireu parlar danès: la majoria de visitants són autòctons.

Una visita reposada omplirà el matí, i tenint en compte que allà, com a bon país europeu que és, es menja abans que a casa nostra, una bona idea és dinar al cafè/restaurant del museu. Fan plats senzills danesos a un preu assequible. I és obligat dir que la digestió es fa millor quan es dina amb unes vistes tan fantàstiques als jardins plens d’escultures.

Si es viatja a l’hivern, cal tenir present tres coses: una gorra pel cap, els guants i una jaqueta impermeable. Les temperatures a l’hivern són fredes i el vent nòrdic és gelat. Però malgrat aquests inconvenients, l’hivern, sobretot els mesos de novembre i desembre, són una bona època per anar-hi, perquè la ciutat es converteix en un immens escenari nadalenc. I si hi ha un lloc que converteix la ciutat en un autèntic món màgic, aquest és el Tivoli. És un parc d’atraccions situat al bell mig de la ciutat, que porta més de 150 anys entretenint tots els públics. Durant el Nadal, a més, es transforma en un univers espectacular que transporta el viatger a un imaginari nadalenc infinit: llums de colors, arbres de nadal a cada cantonada, nadales sonant constantment… Si es vol visitar, el millor moment és fer-ho a la tarda, un cop ja és fosc. Cal preveure que la visita pot durar un parell o tres d’hores, dependrà de si es vol o no pujar a les atraccions.

Una alternativa molt interessant en cas de no voler endinsar-se en la màgia nadalenca del Tivoli és visitar el mercat Torvehallerne KBH. És cert que els catalans, en tant que mediterranis, tenim uns mercats per presumir. Allà s’hi trobarà un mercat a l’estil danès. I això cal tenir-ho en compte per no caure en la trampa de les comparacions. De dos països diferents, dos mercats diferents. I això com és? Doncs un mercat exquisit: endreçat, amb paradetes ben delimitades les unes amb les altres, amb una sobrietat i disseny extrems, i amb productes del país. Un mercat danès havia de tenir disseny danès. Des de pa autòcton fins a peix nòrdic, passant pels plats precuinats. Diga’m què menges i com compres i et diré com ets. Si es pot, es recomana dinar, sinó berenar, i si es té gana a mitja tarda, sopar. S’hi troben infinitat de paradetes que cuinaran allò mateix que es ven. L’olor només entrar al mercat ja obrirà la gana.

Segon dia

La Granola és un petit cafè-restaurant que transmet un cert aire clàssic i anacrònic, tenint en compte la imatge de modernitat que transmet la ciutat. Precisament per això, i pel tracte amable i familiar del personal, val la pena esmorzar-hi. Aquí, com a bon cafè tradicional, s’ofereixen des de plats aptes només per a estómacs a prova de bombes (cassoleta amb ou, xampinyons, tomàquet i tabasco) fins a esmorzars aptes per a estómacs més domesticats: fruita, flocs de cereals, iogurt…

Com que el cafè-restaurant està situat al barri de Vesterbro, una recomanació és visitar-lo. És un dels llocs de moda de la ciutat, i es veu fàcilment per les botigues que hi ha: moltes de segona mà, i d’altres amb marques de dissenyadors danesos actuals. Si agrada el disseny interior, s’hi troben botigues de disseny excepcionals. El millor és perdre’s pels carrers i perdre la por i vergonya d’entrar a botigues que potser no s’hi entraria si fossin a Catalunya.

Arribat el moment de dinar, i per no haver d’abandonar el barri, es pot fer un mos al Simple Raw. El nom ja ho diu, però el personal s’encarrega de recordar-ho: tot el que es cuina és lliure de procedència animal. Punt a favor: la carta és només en danès, senyal que és un local freqüentat pels propis danesos. Punts en contra: la indecisió per triar. Les cartes amb fotos dels plats sempre s’associen als bars més o menys carrinclons de tota la vida. Al Simple Raw, en canvi, les fotos són tan honestes com el que, pocs minuts després, es rebrà a la taula. La diferència entre la foto i la realitat és mínima. És cuina senzilla però sincera. A més, fan uns sucs de fruites i verdures molt temptadors.

A l’hivern, el dia és molt curt. Entre les tres i les quatre ja és pràcticament fosc. Així que, si es volen fer excursions que requereixin llum natural, la millor opció és fer-les durant el matí. En canvi, a les tardes una opció molt recomanable és visitar alguns dels mercats de Nadal que hi ha a la ciutat. Un dels més concorreguts és el que hi ha a la Højbro Plads. Hi ha una vintena de casetes de fusta, cadascuna d’elles dedicada a una especialitat: embotits, formatges, artesania de fusta… Molts danesos aprofiten, quan surten de la feina, per acostar-s’hi a fer una passejada i veure un gotet de gløgg: vi calent.

La zona és un dels eixos comercials més importants de la ciutat. Es pot dedicar el que queda de tarda per fer compres o, si es prefereix, fer un passeig, ben tapats, pels carrerons que porten, entre canals, a la Det Kongelige Bibliotek, al barri de Slotsholmen. És un dels edificis insígnia del disseny contemporani de Copenhaguen. Està constituït per dos edificis, un d’antic del segle XIX i un de nou conegut com el Diamant Negre, precisament perquè la part nova està feta d’un vidre que li atorga el color negre característic. A dins (entrada gratuïta), un pot embadalir-se en gaudir de l’espai i del mural fresc de 210 metres quadrats que l’artista danès Per Kirkeby va pintar a una part del sostre. És recomanable visitar la part antiga i la nova, el contrast és espectacular. Si es vol i es té temps, hi ha un petit bar en què es pot prendre un tè calent tot gaudint de les vistes al canal.

A la nit, i si la butxaca ho permet, és un bon moment per degustar la nova cuina danesa. Al Vesterbro hi ha una desena de restaurants dignes de ser provats: tots ells estan situats al que antigament era l’escorxador. I, de fet, les rajoles blanques que són comunes a bona part dels menjadors dels restaurants de la zona així ho demostren. És com anar a sopar a Mercabarna. Una altra de les opcions és un dels restaurants de moda de la ciutat, el Höst. A més de menjar bé, es gaudeix d’un establiment únic. Gairebé tot el restaurant està fet amb fusta, i a algunes sales hi ha arbres que arriben fins al sostre. A nivell gastronòmic, es poden tastar especialitats nòrdiques amb un toc innovador, com l’ànec amb col seca, api i mantega cremada. Alguns dels entrats no deixen indiferent.

Abans de marxar…

Si el vol permet allargar una mica més el dia o la tarda, Copenhaguen té uns parcs molt ben cuidats. A l’hivern fa una mica de fred per passejar-s’hi, però és una activitat que no es pot deixar escapar. Si encara sobra temps, es pot visitar el Museu del Disseny danès. Cadires, mobles i edificis; un repàs a alguns dels dissenyadors més cèlebres i també els més emergents per tenir una noció bàsica de per què les cadires daneses són tan famoses i reconegudes arreu.

Certament, Copenhaguen és una ciutat petita però immensa a nivell cultural, gastronòmic i històric. Després de 48 hores, la certesa més gran que un té és que en necessitarà unes quantes més per poder descobrir i gaudir de cada un dels racons d’aquesta petita joia europea.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.