Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

72 capitells, 72 poemes

Al seu últim llibre, Anton Carrera dedica un poema a cada capitell de l’Estany. Les fotografies són del manlleuenc Miquel Valls.

  • El 9 Nou
  • 27/08/2014 | 7:00
  • 0

Anton Carrera recorda perfectament la primera vegada que va veure el claustre romànic de Santa Maria de L’Estany. Era l’any 1984, i havia passat el matí pintant pels voltants del poble amb els artistes Fidel Bofill i Valeri Farràs.

Aquest últim els va convidar a visitar el monestir perquè en tenia les claus. En entrar al claustre, va quedar-hi atrapat, i encara avui n’és presoner. “Vaig veure tot això i, francament, vaig al·lucinar”, recorda.

Ha trigat trenta anys a destil·lar l’essència d’aquest claustre en un llibre i poder-lo editar com calia, però avui ja és una realitat Recer (Tèmenos Edicions), que esdevé un títol cabdal dins de l’obra del poeta de Sant Julià de Vilatorta.

El dia del primer impacte estètic i emocional ja va sentir que “valia la pena fer poemes sobre els capitells”, i que, si ho feia, havia de ser sobre cada un d’ells. Els 72 que conformen el claustre. Va trobar la forma adient en la poesia japonesa: la tanka, un poema de 5 versos, de 31 síl·labes cada un i sense rima.

Concentrat i dens, igual que els motius escultòrics del capitell, on els hàbils escultors havien de resoldre el tema en un espai escassíssim, i sense possibilitat de rectificar perquè treballaven sobre la pedra. “A través de la tanka, fons i forma s’avenien”, diu Carrera.

L’estructura del llibre, en quatre parts, correspon a les quatre galeries del claustre, i cada una d’aquestes està encapçalada per un poema més llarg, de decasíl·labs.

Si el claustre de l’Estany va trigar, diuen, dos segles a construir-se, el monument poètic d’Anton Carrera també ha estat de llarga elaboració, destil·lat a poc a poc i paral·lel al seu creixent interès per l’art romànic.

El poeta es confessa “subjectiu”, coneix l’art i la simbologia dels escultors romànics, possiblement monjos, i demana que el lector també entri en aquest món. “M’enfronto amb cada capitell, però ja tinc molts referents sobre la simbologia, si apareix un grif (animal mitològic) o una fulla de palmera, sé quin significat tenien,”.

Si té aquest coneixement previ, el lector gaudirà més de cada poema, però si no Anton Carrera suggereix de fer “el viatge al revés”, des de la poesia a la simbologia.

Recer, que es presentarà al mateix claustre de L’Estany el proper dia 30 d’agost, comença amb un pròleg d’un altre poeta i amic de l’autor, Jacint Sala, i es tanca amb un apèndix històric sobre L’Estany, de l’historiador Antoni Pladevall.

Les fotografies són del manlleuenc Miquel Valls, i permeten a cada pàgina un joc que proposa l’autor: tapar el text i, mirant la imatge, pensar “Què en diria, jo, d’aquest capitell?”. Després, confrontar-lo amb el que ell n’ha dit, atrapat per aquest “recer que guarda flors perennes”.

· D’escenes evangèliques a la matança del porc

Apartat de les grans rutes i situat al cor del Moianès, el monestir de L’Estany és una de les joies menys conegudes del romànic català. El seu claustre es va començar a construir a l’entorn de l’any 1130, i es va acabar al cap de dos-cents anys, aproximadament.

De planta quadrada, cada galeria té 10 arcs, sostinguts per dues columnes amb els seus respectius capitells.

En aquests capitells, els artistes del romànic van deixar-hi anar la seva imaginació. Des de motius vegetals fins a escenes evangèliques, passant per bèsties fantàstiques o escenes quotidianes.

Als capitells de L’Estany, s’hi veu des de la cacera amb falcó fins a la matança del porc, passant per una noia que es pentina (“potser es prepara per a la relació amorosa”, aventura Anton Carrera) o el surrealisme d’un bou que toca el rabell.

Inspirar-se per als poemes és més senzill quan la decoració del capitell és simple: “La geometria és abstracció pura, em permet arribar-hi més fàcilment”, diu el poeta.

Quan els motius són altres, la creativitat de l’escriptor es posa a l’alçada de la imaginació de l’escultor.

· Llibre-objecte

Que Recer hagi trigat tant de temps a veure la llum és a causa, en bona part, de la dificultat de trobar un editor que s’arrisqués en el projecte. Anton Carrera tenia clar que havia de ser “un llibre-objecte”, amb qualitat. “No hi havia ningú que s’hi atrevís fins que va sorgir Témenos Edicions, que ha publicat llibres anteriors d’Anton Carrera, Jacint Sala, Pilar Cabot i altres osonencs.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.