Totes les guerres són tristes, i les guerres civils encara més. Però fer memòria de qui les va patir i del seu llegat, sigui a través de les famílies que els han succeït o del sentiment que mai no van perdre de pertinença a una comunitat, “és un gest molt d’agrair”.
És la reacció espontània, i en veu alta, d’una de les assistents a l’acte sobre els “Soldats de Borgonyà”, que va omplir la sobretaula del dinar de festa major al teatre de l’antiga colònia, diumenge 20 al migdia, on van participar unes 150 persones.
El gruix va ser una presentació de documents i fotografies, algunes inèdites, que l’antropòleg local Jaume Amargant ha recollit durant l’últim any de diferents famílies del nucli.
Ell treballa en un llibre sobre el seu avi, Josep Amargant, però admet que el tema “s’ha desbordat” a mesura que s’ha anat coneixent i que altres famílies amb qui va tenir relació abans, durant i després de la guerra “també estan aportant molt informació”.
En la presentació es van citar i mostrar imatges d’una dotzena d’aquests “Soldats de Borgonyà” majoritàriament del bàndol republicà, alguns desapareguts durant la guerra i altres que la van sobreviure. I es va tancar de manera simpàtica amb la salutació enregistrada en vídeo de Manel Obiols, de 94 anys, que viu a Castelldefels i a qui ara ja es considera l’únic supervivent d’aquest grup.
“Cal tenir en compte que la majoria d’ells no eren nascuts a Borgonyà”, va puntualitzar Amargant, perquè en el moment de l’esclat de la guerra “feia relativament pocs anys de la creació de la colònia, el 1895”.
Les intervencions de l’historiador Pere Colomer i d’Arnau Cunill, que el 2006 va presentar un treball de recerca sobre la Guerra Civil a Borgonyà, van ser el preàmbul de l’acte, en què també es van poder veure cartells de la 2a República i de la Guerra Civil cedits per la Biblioteca Joan Triadú de Vic, una mostra de diferents peces d’armament abandonat que es va trobar a la Vall de Camprodon i una altra de monedes a Lloriana de Ter, que era el nom que rebia el poble de Sant Vicenç de Torelló durant la 2a República.
Amb el pretext del treball sobre la Guerra Civil, la projecció de fotografies va anar més enllà i va recollir algunes escenes o paisatges de la colònia a la dècada dels quaranta i cinquanta del segle passat. Va ser molt celebrat i aplaudit que dues de les persones que sortien a les imatges de grups escolars de l’època i que no havien estat identificades fins ara van fer-ho personalment quan s’hi van veure.
{{ comment.text }}