A l’hora del sol

Quan l’hora ja gairebé només la mirem al mòbil, un rellotge de sol torna a presidir el tràfec quotidià dels santjoanins. Des de dissabte, qui passi per sota de l’església de Sant Pol i aixequi la vista a la façana de migdia del campanar podrà saber l’hora gràcies a aquest antiquíssim sistema de mesura del temps, com havia estat durant segles. El rellotge de sol que s’hi ha instal·lat ocupa el mateix lloc que el que hi havia hagut des del segle XVII fins a mitjan segle XX, però és de nova construcció.
Sobre un gran bloc de marbre de la Sènia, de 300 quilos de pes, s’han marcat els números de les hores, les línies dels equinoccis i els solsticis, les tradicionals imatges del sol i la lluna i el lema que presideix el rellotge: “Tempus omnia revelat”. És a dir, que “El temps tot ho revela”, escollida per l’escriptor santjoaní Ramon Cotrina. Ve a dir que “si no vols que una cosa se sàpiga, no la facis, perquè tard o d’hora el temps ho descobrirà”, explica ell mateix en un text escrit per a l’ocasió.
La iniciativa de recuperar el rellotge va ser de Ramon Vila, membre de la Junta del Monestir de Sant Joan. “Des de petit l’havia vist, quan els números ja estaven esborrats, però m’havia quedat la recança”. Vila va moure cel i terra, va obtenir el suport de l’Ajuntament i hi va implicar Ramon Cotrina i el dissenyador Jordi Canelles. I a més d’ells, un personatge clau en tot el procés: l’olotí Francesc Clarà, un enginyer jubilat que ha fet del disseny de rellotges de sol la seva especialitat: ell fa els càlculs i determina quina és la posició exacta en què s’ha de col·locar. Abans de la inauguració, dissabte, Clarà va explicar els secrets de la seva feina en una conferència al Palau de l’Abadia. Va recordar, per exemple, que el rellotge de sol ha estat el mètode humà més ancestral de mesura del temps, i que fins i tot quan van sortir els primers i imprecisos rellotges mecànics es feien servir els de sol per posar-los a l’hora. Abans assenyalaven l’hora exacta i ara, a causa dels canvis que s’han anat introduït respecte a l’hora solar, van una hora avançats quan és l’hivern i dues hores quan és l’estiu. Però continuen essent un símbol perdurable. “No era necessari com a rellotge, però sí com a recordatori, com a recuperació d’un tros de la nostra història”, diu Cotrina. I per fer-ho més evident encara, el de Sant Joan ha respectat l’única part que havia quedat del vell rellotge: el gnòmon, la vara metàl·lica que projecta l’ombra sobre la superfície del rellotge.