Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Adéu a una parada centenària

Tanca la parada de barrets del mercat dels dissabtes a Vic, la que han regentat tres generacions de la família Alier.

  • El 9 Nou
  • 04/06/2015 | 17:17
  • 0

El mercat setmanal dels dissabtes a Vic perd una parada centenària, possiblement la més antiga que hi havia. És la que han portat tres generacions de la família Alier. Van ser els primers firaires a instal·lar-se a la rambla del Passeig, a principis del segle XX. A finals d’aquest mes de juny, quan la desmuntin, ja ho faran per sempre. Per a molts vigatans i osonencs s’esborrarà una imatge associada a l’ampli mostrari de gorres i barrets que presidien la parada, i que la feien inconfusible.

Va obrir la nissaga Carlos Alier, nascut a Vic el 1902. Emprenedor de mena, amb 15 o 16 anys ja va obrir, al carrer dels Argenters, una petita botiga de ganivets, faixes, maquinetes d’afaitar, i ben aviat barrets de tota mena. Paral·lelament, es va proposar muntar parada al Passeig. De fet, a finals de la dècada dels anys 10 només hi havia mercat ambulant a la plaça Major, els dissabtes. Va ser ell, juntament amb un altre firaire de ganivets i cinturons, els primers que van demanar per plantar-se al Passeig. A ell, per la condició de vigatà, li van atorgar l’emplaçament número 1, al costat de l’actual quiosc.

Casat amb Mercè Tuneu, el matrimoni va mantenir viva la parada tant durant el dinàmic primer terç de segle com en la penosa postguerra. Un dels seus tres fills, Joan Alier, que ja els donava un cop de mà de ben petit, en va agafar les regnes quan van morir, primer el pare i després la mare. Ell i la seva dona, Carme Bassas, ja no van viure l’etapa de la botiga del carrer dels Argenters, i només es van centrar en la parada dels dissabtes, consolidant l’estesa de boines, gorres o barrets com a marca de la casa. Això sí, tots dos ho van compaginar sempre amb els respectius oficis: ell ha estat paleta; ella, perruquera. I tots dos han estat al peu de parada fins ara, que en superar la setantena ja els toca gaudir de la jubilació.

Aquests últims anys han comptat amb la implicació de la tercera generació de la família de firaires: tant del seu fill Carles com, en l’última dècada, del seu gendre, Jordi Freixa. “T’has d’anar reinventant”, reflexiona Carles Alier, que també és a la parada des que era un marrec, i que ara ha hagut de renunciar a mantenir-la per motius de salut. Ell mateix va ser qui va proposar a la família d’apostar pel marxandatge del Barça, que ha tenyit la parada de blaugrana aquests últims anys. Les gorres i els barrets, però, han mantingut sempre un espai destacat. “Durant uns anys només en veníem nosaltres, de barrets”, testimonia Joan Alier, que recorda els temps en què “cada any venien pagesos de dins i fora la comarca a comprar la seva boina”. Després d’unes temporades en què els capells van caure en desús, actualment “tornen a estar molt de moda”, admet el fill. Potser per això, “avui en ven tothom; i el mercat xinès ho ha rebentat tot”. Ells, en canvi, sempre han apostat per “comprar a fàbrica, i no voler-hi guanyar tant”.

Enrere quedaran dissabtes maratonians, que començaven a les 7 de la matí –“quedàvem a les 6 amb altres paradistes; érem els Matiners de Colón”, rememora el pare– i acabaven passades les 3 de la tarda. “Ha estat molt lligat”, diuen. Segur que els primers dissabtes sense plantar se’ls farà estrany, no matinar. I a molts vigatans, no veure’ls a peu de la parada.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.