Edició Osona i Ripollès

Tria la teva ediciĂł predeterminada

Edició Vallès Oriental

Al Cap Nord amb Vespa

El vigatà Xevi Subirana ha completat 11.200 quilòmetres de Vic al Cap Nord amb Vespa, durant 28 dies.

  • El 9 Nou
  • 10/07/2014 | 13:34
  • 0

El Cap Nord, en noruec Nordkapp, marca simbòlicament el punt més septentrional d’Europa. El seu penya-segat, de 307 metres d’altitud, domina tot l’Oceà Glacial i s’ha convertit en una destinació turística de primer ordre. Més de 200.000 persones el visiten cada any. El que ja no és tan habitual és que algú es plantegi d’arribar-hi en Vespa; sortint des de Vic! En total, 11.200 quilòmetres, entre anar i tornar, completats en 28 dies. És la particular aventura que ha protagonitzat, en solitari, el vigatà Xevi Subirana.

“No us puc descriure les sensacions que un té després de tants dies de quilòmetres i més quilòmetres… i veure que finalment s’ha fet realitat el que t’havies proposat”, escrivia al seu bloc nordkappenvespa.com el dia que va tornar a casa, el passat 20 de juny. I és que tot va arrencar mig per casualitat.

Subirana té una Vespa des de fa gairebé 30 anys. Un model 150 PX Iris, de 1984. És la que li va comprar el seu pare –de segona mà, a un repartidor de Coca-Cola de Vic– per poder anar a l’institut. Des de llavors, “tota la vida” ha anat en Vespa. També per fer algunes escapades; les més agosarades, fins ara, “fins als Alps o una travessa pels Pirineus”, recorda. Aquesta primavera, però, un amic d’Estocolm el va convidar a visitar-lo. I li va passar pel cap que podia ser una bona oportunitat per “liar-la fort”: anar-hi en Vespa i, de passada, acabar de pujar fins al Cap Nord. Com aquell qui res. A través d’un altre amic, la proposta va complaure la casa Piaggio, i en concret el concessionari Motos Balart, de Barcelona –el seu fundador, Jordi Balart, havia protagonitzat la mateixa experiència l’any 1980–, que es van avenir a patrocinar-li la iniciativa.

El 20 de maig, de bon matĂ­, sortia de casa en direcciĂł a la Collada, “i cap amunt”; sempre “per carreteres comarcals”. Va anar travessant França, Alemanya i Dinamarca, fins a Hirstshals, el punt on va agafar un ferri que, amb un parell o tres d’hores, el va deixar, a ell i a la Vespa, a Kristiansand, al sud de Noruega. “Quan ets a Noruega penses ja hi sĂłc, però en realitat estĂ s a mig camĂ­, encara et queden 3.000 quilòmetres per Cap Nord”, detalla. De fet, tenia molt clara la filosofia del viatge. “No pots pensar en el que et queda, perquè això et mata”. L’objectiu, ben simple: “Convertir cada dia en un viatge, disfrutar-lo dia a dia”. I aixĂ­ ho va fer. És el que tĂŠ circular amb un vehicle que et permet avançar a una mitjana de 50 a 60 quilòmetres per hora. “És la velocitat ideal per anar fent; pares aquĂ­, fotografies allĂ …”. ConduĂŻa de 10 a 11 hores diĂ ries, cobrint de 400 a 450 quilòmetres per jornada. I cada vespre, en arribar als pobles, li tocava buscar allotjament; això sĂ­, a l’abast d’un model d’intendència volgudament “low cost”. Tot el tram d’EscandinĂ via, per exemple, “dormia en cabanyes”. I durant el dia anava tirant “a base d’entrepans” i de cafè, “molt cafè”.
A mesura que anava “pujant”, Subirana i la seva Vespa es van anar convertint “en tota una atracció”. A les gasolineres, per exemple, els clàssics motards, amb les seves lluents Harleys, “flipaven, i em demanaven per fer-se fotos amb mi”. Fins i tot en un poble de Noruega el va voler rebre l’alcalde, i el van entrevistar al periòdic local.

El trajecte li ha permès descobrir mil i un paisatges “meravellosos”. Si n’ha d’escollir un es queda amb l’entorn dels fiords noruecs. “El blau d’aquell cel no el veus enlloc més”, revela. Però el que més el va captivar va ser la sensació de solitud. “Et sents fora de la vida quotidiana. Suposo que el fet d’anar amb Vespa et fa sentir encara molt més petit, més poca cosa davant la naturalesa que t’envolta”, reflexiona. La cirereta de tot plegat va ser, finalment, arribar a Cap Nord. Fins i tot les condicions meteorològiques, sovint adverses, li van regalar, més de 6.000 quilòmetres després, l’autèntica postal del viatge: el sol de mitjanit.

Tal com havia previst, tornant va “baixar per Suècia” per visitar el seu amic i, d’allà, “cap a casa”. Val a dir que després d’11.200 quilòmetres només va tenir un petit “problema” amb la moto. Va ser just el tercer dia. Se li va trencar el suport de l’equipatge i va anar per terra. Amb l’ajuda d’un veí que passava per allà ho va poder resoldre. I és que el viatge, durant el qual ha circulat pel territori de set països, li ha permès constatar que de bona gent el món n’és ple. Això, o que les Vespes encomanen màgia.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notĂ­cies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes grĂ cies.