La història moderna ha facilitat tres grans moments que han propiciat experiències d’èxit en processos d’independència: la primera Guerra Mundial, el desmantellament de l’antiga Unió Soviètica i, ara, la crisi econòmica global.
“És important que el vent de la història hi acabi de donar una empenta, i ara és un bon moment”, deia dimecres a EL 9 TV el periodista Martí Anglada, excap d’Internacional i excorresponsal de TV3.
Al costat dels també periodistes Pere Martí, David de Montserrat i el pedagog i crític literari Joan Portell, Anglada va participar en una edició especial del programa De bat a bat. El motiu, la presentació d’una nova promoció de llibres que EL 9 NOU començarà a distribuir la setmana que ve i que inclourà títols de referència d’aquests quatre autors i també de Patrícia Gabancho i l’historiador i diputat a Madrid Alfred Bosch.
En el col·loqui, que va ser seguit amb públic al plató, la primera part va servir per presentar els llibres, i en la segona es va entrar a analitzar el moment actual del procés sobiranista.
Pere Martí, autor d’El dia que Catalunya va dir prou, que recull entre altres coses la història de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), es va felicitar de l’eclosió de títols de temàtica independentista i com, a través de la mobilització cívica que ha impulsat l’Assemblea, la commemoració de 1714 i la Guerra de Successió han captat l’interès del gran públic per una qüestió que fins ara “havia generat, sobretot, una literatura erudita”.
Amb relació al seu llibre sobre l’ANC, Martí va dir que “hi havia un dèficit periodístic” a l’hora d’explicar la trajectòria d’un moviment que ha acabat essent determinant en el procés “i que durant molt temps es va moure en la clandestinitat mediàtica”.
Per la seva banda, David de Montserrat, coautor al costat de Jaume Clotet de Lliures o morts, va admetre que el gènere de la novel·la és un bon instrument per fer arribar la història al gran públic. N’és la millor prova aquest títol, que ha superat els 22.000 exemplars venuts i que ara ja té a punt una versió teatral.
“El repte és que la gent, quan llegeix, a més de passar-ho bé, pugui aprendre coses”. I el missatge que segons ell ha de quedar “és que 1714 no és la data on va acabar tot, sinó on tot va començar; i ara és a punt d’acabar, i d’acabar bé”.
Dels quatre llibres sobre els quals va girar el col·loqui, el més recent era l’infantil Papa, per què som independents?, escrit pel pedagog Joan Portell i que acaba d’editar Eumo, amb il·lustracions de Montse Ginesta. “És un públic que teníem descuidat tot i que també està essent protagonista del procés”, va dir l’autor.
Per Martí Anglada, autor de Quatre vies per a la independència, en què repassa “com un llibre de receptes” els casos d’Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia, va quedar l’anàlisi de la projecció internacional del cas català.
D’una banda, per dir que cada gest que fa Catalunya en el procés “ja té el món com a interlocutor”, i que la resposta que hi ha al carrer “ha de quedar reflectida al Parlament amb una majoria clara de dos terços”. Segons ell, aquest element és clau per fer creïble el projecte de Catalunya al món.
{{ comment.text }}