Les festes populars no sorgeixen del no-res, són fruit d’una evolució. La Festa del Batre i la Civada, la Porronada, celebra quinze edicions oficials –el primer cop que apareix al programa de la festa major de Torelló és el 1994– però ja tenia antecedents. És l’evolució del que inicialment eren les Cuques, una ruta de bars que va començar a mitjan dels vuitanta. “Era com un passacarrer amb cuques que ens fèiem amb filferro i roba, i la gent anava a sota”, com una guita, explica Josep Maria Aligué, soci de l’Associació de Deixebles de Sant Feliu. Cap al 1989 “va derivar cap a un cotxe, el Batmòbil” i més endavant “una plataforma i ja va venir el Batre i la Civada”.
L’Associació de Joves Calvos era el col·lectiu que organitzava les Cuques i que més tard, juntament amb els Gurriki i els Excel·lentíssims, que s’encarregaven d’altres activitats, van constituir els Deixebles de Sant Feliu. Quan van decidir incloure la Porronada al programa oficial –el terme Porronada va sortir més tard– “amb l’Ajuntament no hi va haver problema”, deia Joan Soler, primer president de l’entitat. Fins i tot, els primers anys “interrompien el ple, que llavors es feia els dijous, i tots els regidors sortien al balcó” a l’hora del bateig amb la Porrona, el porró gegant de vidre vestit de pubilla, que dóna el tret de sortida a la festa, i que el primer any ja hi era.
Jordi Cubí, que va ser president més tard, recordava que en la primera edició oficial “érem entre trenta i cinquanta” persones. Un parell d’edicions més tard, el 1996, s’hi va afegir una altra Porrona, en aquest cas en forma de capgròs per “donar més solera a la festa” i que tot i que en alguna ocasió no ha sortit ara té el seu moment per fer un ball.
L’any 2002 va ser una edició de canvis. L’organització va decidir no repartir alcohol davant l’augment de joves menors d’edat que participaven a la festa, llavors ja consolidada. Cubí assegurava que “es va optar per no jugar-nos-la”, un fet que finalment “no ha afectat en res”. Per una qüestió “de preu i de seguretat” aquell any també va desaparèixer de la festa l’element que li dóna el nom: el porró, que es va substituir per càntirs de plàstic, de manera que s’evitava el perill que es trenquessin.
El que no estava previst el 2002 va ser el que es va acabar anomenant Els fets de la Porronada. Cubí explica que va passar la Policia Local “per davant d’El Gat” i alguns joves “van sacsejar el cotxe” i els agents “es van quedar amb la cara de dos o tres que van anar a buscar a les piscines”. L’acció policial “va ser desmesurada” i els dies posteriors es van fer manifestacions per donar suport als tres detinguts i al Ball de Verds es va canviar la Guàrdia Civil per policies locals i els fadrins per porronaires. Els anys següents, per evitar que la gent acabés a les piscines, es va crear un final de festa a la plaça Vella amb música i escuma. / GUILLEM RICO
{{ comment.text }}