Fins fa uns anys a Palamós hi coexistien dos cinemes comercials. Primer va desaparèixer el Kyton, més recent en el temps, i aquest any ha tancat l’Arinco. Ara els palamosins que volen veure cine en pantalla gran han de desplaçar-se, sobretot a Platja d’Aro o Girona. Palamós té 7.000 habitants més que Ripoll. També al Baix Empordà hi ha altres pobles de demografia similar que s’han quedat sense oferta cultural després de la crisi que han patit les sales d’exhibició en els darrers anys. És el cas de la capital de comarca la Bisbal d’Empordà, o de Palafrugell, on han d’esperar que sales com El Mundial o el Teatre Municipal en programin alguna sessió extraordinària.
Per això la supervivència a Ribes de Freser, Camprodon o Ripoll de sales de cinema que n’exhibeixin amb regularitat és un dels petits miracles que es produeixen a les comarques de muntanya. El Comtal de Ripoll celebra el centenari precisament aquests dies. Va ser l’agost de 1917 quan l’empresari Esteve Cruells va tirar endavant aquesta sala. L’historiador Agustí Dalmau recorda que “era una persona molt moderna, que alhora regentava una botiga de roba al carrer Sant Pere”. Cruells tenia intenció de modernitzar el municipi amb una sala que no només projectés cinema, sinó també programar-hi varietats. Abans de la inauguració del Comtal, la màquina projectora va ser exposada precisament a l’establiment Casa Cruells, perquè els ripollesos estiguessin al cas de la novetat. Els primers anys de cinema mut al Comtal estaven acompanyats per música en directe, si bé a partir dels anys trenta ja hi va arribar el sonor. Durant la Guerra Civil els cines que convivien al municipi es van col·lectivitzar, en mans de la CNT. Aquesta situació es va perllongar mentre va durar la Guerra Civil projectant-hi tant cinema soviètic com les pel·lícules comercials amb estrelles de l’època. En acabar-se el conflicte va tornar a mans privades.
Encara que Cruells en fos el propietari, la gestió es va delegar en mans de persones com Josep Vila o Vicenç Salvatella, fins que a finals dels anys cinquanta ho va assumir la família Viñas, que hi va estar al capdavant fins a principis dels noranta. Aleshores l’Ajuntament se’n va fer càrrec per evitar que es perdés el cinema a Ripoll.
El Comtal ha estat el pal de paller del cine al municipi, malgrat tenir la competència d’altres sales durant la seva existència: el Planes, el Catalunya, l’Ideal, l’Antic Casino o el Molina van ser-ne els més destacats, si bé en algunes èpoques també s’havien fet sessions als Salesians, al Casal Parroquial o al Roig. Eren anys d’efervescència cinèfila, després de la mort del dictador, gairebé al nivell de l’època daurada del setè art a mitjan segle XX, quan pràcticament totes les sales omplien el seu aforament a cada sessió. Els anys 1959 i 1960 el Comtal va acollir dues edicions de la Semana de Estudio del Cine Español. Hi van passar actrius com Marta Padován, directors com Antonio IsasiIsasmendi, i s’hi van projectar pel·lícules històriques com Calle Mayor, El pisito o Los jueves, milagro, de Bardem, Ferreri i Berlanga, respectivament.
Ha estat el més destacat que s’hi ha fet quant a cinema, en una sala que també ha acollit diverses edicions de les 12 hores de cinema de terror, les sessions periòdiques del cineclub ARIC o be l’estrena de diverses pel· lícules en l’àmbit català. Però el saló ha estat molt més que això, i sobretot d’ençà que va passar a mans públiques és un referent també pel teatre i la música. A partir de 1995 que les sessions de cinema les gestiona una empresa externa. Aquest paper l’ha jugat sobretot el Circuit Urgellenc, que es dedica a fer el mateix en molts cinemes de la Catalunya interior.
Dijous passat es va inaugurar l’exposició “100 anys de cinema a Ripoll”, a la Sala Abat Senjust, que es podrà visitar també a partir de dijous i fins diumenge que ve. Els actes d’aquest centenari celebrat amb un any de retard constaran també d’una xerrada d’Agustí Dalmau i Ramon Musachs sobre el cinema al poble, i les projeccions de La distància i Gilda, aquesta setmana.
{{ comment.text }}