Es tractava de recórrer 1.300 quilòmetres pel sud de l’Índia durant 12 dies, superant diverses proves en 10 etapes, i tot això a una velocitat màxima de 65 o 70 quilòmetres per hora.
És tot el que donava de si el vehicle que conduïen: els populars tuc-tucs o rickshaws, l’habitual mitjà de transport dels taxistes d’allà. Entre els 13 equips participants d’arreu del món, hi havia el format per Xevi Font i Jacob Rovira, de Sant Hipòlit, que van ser els guanyadors d’aquesta cinquena edició de la Classic Run. L’autèntica victòria, per ells, va ser viure l’experiència.
Font i Rovira, de 30 i 34 anys respectivament, feia temps que tenien pendent fer un viatge per l’Índia. “Ja hi volíem anar fa tres anys, però llavors amb tot això de la crisi…”, apunta Font, que treballa en un sector vinculat a la construcció. Aquesta vegada, però, van decidir no ajornar-ho més.
Un dia “navegant per internet” van descobrir que podien fer el viatge d’una manera ben diferent: inscrivint-se en una cursa de tuc-tucs. Es tracta de les Rickshaw Challenge, una carrera que munta la companyia Cems, de la ciutat índia de Chennai. Se’n fan tres edicions l’any, i l’èxit de la convocatòria ja els ha fet pensar a expandir-les per Tailàndia i Mèxic.
“És més una gimcana que una carrera”, explica Xevi Font, que de poc li va servir, en aquesta ocasió, l’experiència d’haver participat quan tenia 20 anys en alguns campionats de ral·lis del Volant RACC. “Tens un punt de sortida i un punt d’arribada, i enmig has de superar algunes proves, que et fan passar per determinats llocs o ciutats”.
I tot això, amb un simple mapa del país a les mans. “Els últims que ho van provar amb un GPS van fer 400 quilòmetres més que la resta de participants”, els van advertir. L’Índia és l’Índia. I aquest era, precisament, l’encant de la cursa, l’entorn. “Ha estat la millor manera de conèixer un país fascinant”, assegura Font. I és que “quan viatges en tuc-tuc la gent d’allà et miren diferent, entres molt en el que és el país, i la gent és súper amable”.
Aquestes curses han agafat una gran popularitat a l’Índia. “Ens esperava molta gent a l’arribada, i la premsa es feia ressò de cada etapa”.
Després de la cursa encara van allargar uns dies més l’estada a l’Índia –“l’empresa ens va cedir els tuc-tucs per poder continuar el viatge”– i van tornar a Osona el passat 15 de gener. En total, una experiència “totalment recomanable”, assegura Font.
· “És com una Vespa amb tres rodes”
Els tuc-tucs que conduïen els equips participants els posava la mateixa organització. En teoria, tots iguals. “Igual de vells”, remarca Xevi Font, que els defineix com “una Vespa amb tres rodes”. Amb un motor de 150 centímetres cúbics, agafaven una velocitat màxima de “65 o 70 quilòmetres per hora”.
De problemes mecànics, “cada dia”. Quan no eren les bugies era el tub d’escapament o l’embragatge. “Intentaves arreglar-t’ho tu mateix, i si no buscaves algun mecànic als pobles que creuaves”. En última instància, un cotxe d’assistència seguia la caravana, “però penalitzaves”.
Cada ruta tenia el seu encant –“la zona del Tamil Nadu és molt autèntica”– i cada trajecte guardava les seves sorpreses. “Trobar-te vaques pel mig de la carretera era el pa de cada dia”.
L’equip osonenc, i únics catalans participants, va aconseguir imposar-se en les primeres etapes, i ja no van deixar el liderat de la cursa.
Com a premi pel primer lloc, l’organització els convida a participar, al mes d’agost, al Caucasian Rally, una cursa en 4×4 de 6.000 quilòmetres que travessa 11 països de l’est, des d’Hongria fins al Pakistan. “Encara no hem decidit si hi anirem”, deixa anar Font.
{{ comment.text }}