EdiciĂł Osona i RipollĂšs

Tria la teva ediciĂł predeterminada

EdiciĂł VallĂšs Oriental

Cantar en catalĂ , un avantatge o un inconvenient?

Reportatge sobre l’Ășs de la llengua catalana entre els mĂșsics i grups emergents de l’escena osonenca i catalana.

  • El 9 Nou
  • 12/01/2016 | 13:20
  • 0

Osona Ă©s una comarca coneguda i reconeguda per moltes coses, perĂČ un dels camps on mĂ©s triomfa Ă©s en la mĂșsica. No sabem molt bĂ© per quĂš, perĂČ de la nostra comarca han sortit i surten cada any grups de mĂșsica i cantautors. La majoria d’ells canten en catalĂ  i Ă©s bo fer una reflexiĂł sobre si fer mĂșsica en la nostra llengua suposa un trampolĂ­ en la indĂșstria musical catalana o si Ă©s mĂ©s aviat una limitaciĂł. Cantar en catalĂ  tanca portes a la resta del mĂłn o ajuda a fer-se un lloc en el panorama musical mĂ©s fĂ cilment?

“La mĂșsica Ă©s comunicaciĂł i com a tal, constitueix un canal per arribar a les persones i connectar amb els seus sentiments”, diu la professora de la UVic i Doctora en ComunicaciĂł Irene Colom. Com tots sabem, la llengua amb la que s’escriu una cançó condiciona el pĂșblic potencial del cantautor o del grup. Ara bĂ©, cantar en catalĂ  a Catalunya suposa un benefici per raĂł de protecciĂł i promociĂł de la llengua?

Actualment hi ha força grups d’ùxit a Catalunya: Txarango, Manel, Els Amics de les Arts, Obeses, Oques Grasses… Josep Valldeneu, saxofonista d’aquest Ășltim, diu que fer mĂșsica en catalĂ  els ha beneficiat en algunes coses, “en altres no”. Explica que Ă©s mĂ©s fĂ cil per tocar en moltes festes, festivals i mercats que es fan a Catalunya, Andorra, ValĂšncia i Illes Balears. Cantar en el propi idioma, “amb el que ens Ă©s mĂ©s fĂ cil expressar-nos”, no els ha impedit poder tocar, fins i tot, als Estats Units en una diada de mĂșsica en CatalĂ  al Central Park de Nova York organitzada per l’Institut Ramon Llull i altres institucions. Valldeneu recorda que van aprofitar el viatge per tocar en altres concerts, aconseguits personalment, on van compartir cartell amb Rolling Stones, Stevie Wonder, Linkin Park… Tot i aixĂ­ Ă©s conscient que no tot sĂłn avantatges: “El mercat Ă©s bastant mĂ©s reduĂŻt que en altres llengĂŒes, perĂČ a l’estranger et valoren mĂ©s per altres aspectes de la mĂșsica que no pas per les lletres que no entenen”. Assegura que el govern de la Generalitat destina algunes subvencions a la cultura catalana, perĂČ ells gairebĂ© mai s’han acollit a cap ajut.

NĂșria Graham tambĂ© Ă©s una cantautora d’ùxit actualment a casa nostra. PerĂČ ella, per influĂšncia de les seves arrels irlandeses, canta en anglĂšs. Ho ha tingut mĂ©s fĂ cil per arribar a l’exterior? Ho ha tingut mĂ©s difĂ­cil per aconseguir fer-se un lloc en el panorama musical catalĂ ? “Cantar en anglĂšs sempre ajuda a tenir una projecciĂł mĂ©s internacional, tot i aixĂ­ que les portes s’obrin fora de Catalunya sempre depĂšn de molts factors i mai se sap…”, diu la jove cantant i guitarrista. Afegeix que, per altra banda, cantar en anglĂšs a Catalunya ha fet que alguns cops no hagi “encaixat tant”. Tot i aixĂ­ assegura que no es pot queixar perquĂš “cantant en anglĂšs he anat amunt i avall per Catalunya i he tingut molt bon suport”.

“Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà”

Tot aquest debat tĂ© un origen i un rerefons histĂČric. PodrĂ­em recular molt temps enrere en la histĂČria de Catalunya per explicar el per quĂš d’aquest proteccionisme de la cultura catalana, perĂČ Ă©s bo centrar-se en la transiciĂł espanyola. DesprĂ©s de la Guerra Civil i de les repressions que havia patit el catalanisme i, de retruc, la llengua catalana, van nĂ©ixer diferents corrents en defensa de la nostra cultura -una mica semblant al que va passar durant la Renaixença, corrent cultural catalanista aparegut un segle abans-.

AixĂ­ doncs, durant la transiciĂł, diferents artistes i revolucionaris van prendre partit per expressar-se clandestinament en la seva llengua, el catalĂ . Un dels grans exemples de reivindicaciĂł de la cultura i llengua catalanes durant la transiciĂł Ă©s LluĂ­s Llach. Acompanyat d’altres cantautors com Raimon, que tambĂ© cantaven en catalĂ , es va establir el que es coneix com el moviment de “La nova cançó”. Poc a poc, desprĂ©s de repressions i concerts vetats, es va anar acceptant la nostra llengua, aquesta que tants apreciem i cuidem sense poder evitar-ho. PolĂ­tics i institucions catalanes, temorosos per la conservaciĂł de la seva llengua, van començar a emprendre accions de protecciĂł del catalĂ  i la cultura del nostre “paĂ­s petit”, no l’EmpordĂ  sinĂł Catalunya.

El 1993 es va fer l’encara vigent Llei del Patrimoni Cultural CatalĂ , que contempla la “protecciĂł, conservaciĂł, acreixement, investigaciĂł i difusiĂł del coneixement del patrimoni cultural” com a obligaciĂł fonamental dels poders pĂșblics. Llei de la qual la Generalitat de Catalunya tĂ© competĂšncia exclusiva. Amb aquest text es va deixar per escrit que el govern de la Generalitat prioritzaria i protegiria la cultura catalana per sobre de la resta, fet que no implica la ignorĂ ncia de les creacions culturals de fora de Catalunya.

En tot aixĂČ tambĂ© hi va tenir un paper important la CorporaciĂł Catalana de Mitjans, amb TV3 i Catalunya RĂ dio, ambdĂłs clau per dur a terme aquest proteccionisme i acreixement de la mĂșsica i la cultura en catalĂ  a travĂ©s del foment i difusiĂł de grups de mĂșsica i cantautors catalans. Actualment un bon exemple d’aquesta prioritat que encara es dĂłna als grups de mĂșsica catalans a TV3 Ă©s la cançó de Nadal que cada any compon un grup diferent del panorama musical catalĂ . Un altre exemple? El disc de La MaratĂł de TV3, on artistes d’arreu canten en catalĂ . No oblidem tampoc els molts festivals musicals de Catalunya que des dels inicis han propulsat i sovint prioritzat artistes catalans a les seves cartelleres.

“La mĂșsica ha de ser una cosa sincera”

El saxofonista i membre d’Oques Grasses, Josep Valldeneu, creu que “cada territori amb uns trets culturals distintius i propis hauria de donar suport a la seva cultura, sense oblidar, perĂČ, la cultura general i d’altres llocs”. El mĂșsic afegeix que el cas catalĂ  va molt vinculat a la polĂ­tica i a les relacions amb el govern central i que aquest tema “ens podria portar a un debat sense final”. “La cultura ens fa mĂ©s rics, i contribuir a preservar la que ens Ă©s prĂČpia ens ajuda a no perdre part d’aquest coneixement”, afegeix. NĂșria Graham creu que “no s’ha de prioritzar res, la mĂșsica Ă©s la mĂșsica i ha de ser una cosa sincera”. I afegeix: “És evident que s’ha de defensar la mĂșsica amb la llengua autĂČctona, jo mateixa ho faig, i m’agrada i me l’escolto, aixĂČ no vol dir que s’hagi de prioritzar”.

La mĂșsica Ă©s part fonamental de la cultura i la identitat d’un poble, d’una regiĂł, d’un paĂ­s… AixĂ­ doncs, la llengua amb la que es canten les cançons acaba tenint una importĂ ncia indubtable. L’essĂšncia de l’art es troba en els sentiments, les emocions i les intencions de l’artista. I un artista sempre s’expressarĂ  millor i tambĂ© crearĂ  millor en el llenguatge que millor coneix, tant si parlem de mĂșsica com de pintura, arquitectura, fotografia o qualsevol altra disciplina artĂ­stica. De fet, ni les cançons de revolta com L’Estaca de LluĂ­s Llach ni tampoc les d’amor com Boig Per tu de Sau, podrien haver estat concebudes amb una altra llengua que no fos el catalĂ , perquĂš la llengua va implĂ­cita en el missatge de qui les va escriure. SinĂł, proveu de traduir-les. O no, millor ni ho proveu.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notĂ­cies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes grĂ cies.