Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Cantar en català, un avantatge o un inconvenient?

Reportatge sobre l’ús de la llengua catalana entre els músics i grups emergents de l’escena osonenca i catalana.

  • El 9 Nou
  • 12/01/2016 | 13:20
  • 0

Osona és una comarca coneguda i reconeguda per moltes coses, però un dels camps on més triomfa és en la música. No sabem molt bé per què, però de la nostra comarca han sortit i surten cada any grups de música i cantautors. La majoria d’ells canten en català i és bo fer una reflexió sobre si fer música en la nostra llengua suposa un trampolí en la indústria musical catalana o si és més aviat una limitació. Cantar en català tanca portes a la resta del món o ajuda a fer-se un lloc en el panorama musical més fàcilment?

“La música és comunicació i com a tal, constitueix un canal per arribar a les persones i connectar amb els seus sentiments”, diu la professora de la UVic i Doctora en Comunicació Irene Colom. Com tots sabem, la llengua amb la que s’escriu una cançó condiciona el públic potencial del cantautor o del grup. Ara bé, cantar en català a Catalunya suposa un benefici per raó de protecció i promoció de la llengua?

Actualment hi ha força grups d’èxit a Catalunya: Txarango, Manel, Els Amics de les Arts, Obeses, Oques Grasses… Josep Valldeneu, saxofonista d’aquest últim, diu que fer música en català els ha beneficiat en algunes coses, “en altres no”. Explica que és més fàcil per tocar en moltes festes, festivals i mercats que es fan a Catalunya, Andorra, València i Illes Balears. Cantar en el propi idioma, “amb el que ens és més fàcil expressar-nos”, no els ha impedit poder tocar, fins i tot, als Estats Units en una diada de música en Català al Central Park de Nova York organitzada per l’Institut Ramon Llull i altres institucions. Valldeneu recorda que van aprofitar el viatge per tocar en altres concerts, aconseguits personalment, on van compartir cartell amb Rolling Stones, Stevie Wonder, Linkin Park… Tot i així és conscient que no tot són avantatges: “El mercat és bastant més reduït que en altres llengües, però a l’estranger et valoren més per altres aspectes de la música que no pas per les lletres que no entenen”. Assegura que el govern de la Generalitat destina algunes subvencions a la cultura catalana, però ells gairebé mai s’han acollit a cap ajut.

Núria Graham també és una cantautora d’èxit actualment a casa nostra. Però ella, per influència de les seves arrels irlandeses, canta en anglès. Ho ha tingut més fàcil per arribar a l’exterior? Ho ha tingut més difícil per aconseguir fer-se un lloc en el panorama musical català? “Cantar en anglès sempre ajuda a tenir una projecció més internacional, tot i així que les portes s’obrin fora de Catalunya sempre depèn de molts factors i mai se sap…”, diu la jove cantant i guitarrista. Afegeix que, per altra banda, cantar en anglès a Catalunya ha fet que alguns cops no hagi “encaixat tant”. Tot i així assegura que no es pot queixar perquè “cantant en anglès he anat amunt i avall per Catalunya i he tingut molt bon suport”.

“Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà”

Tot aquest debat té un origen i un rerefons històric. Podríem recular molt temps enrere en la història de Catalunya per explicar el per què d’aquest proteccionisme de la cultura catalana, però és bo centrar-se en la transició espanyola. Després de la Guerra Civil i de les repressions que havia patit el catalanisme i, de retruc, la llengua catalana, van néixer diferents corrents en defensa de la nostra cultura -una mica semblant al que va passar durant la Renaixença, corrent cultural catalanista aparegut un segle abans-.

Així doncs, durant la transició, diferents artistes i revolucionaris van prendre partit per expressar-se clandestinament en la seva llengua, el català. Un dels grans exemples de reivindicació de la cultura i llengua catalanes durant la transició és Lluís Llach. Acompanyat d’altres cantautors com Raimon, que també cantaven en català, es va establir el que es coneix com el moviment de “La nova cançó”. Poc a poc, després de repressions i concerts vetats, es va anar acceptant la nostra llengua, aquesta que tants apreciem i cuidem sense poder evitar-ho. Polítics i institucions catalanes, temorosos per la conservació de la seva llengua, van començar a emprendre accions de protecció del català i la cultura del nostre “país petit”, no l’Empordà sinó Catalunya.

El 1993 es va fer l’encara vigent Llei del Patrimoni Cultural Català, que contempla la “protecció, conservació, acreixement, investigació i difusió del coneixement del patrimoni cultural” com a obligació fonamental dels poders públics. Llei de la qual la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva. Amb aquest text es va deixar per escrit que el govern de la Generalitat prioritzaria i protegiria la cultura catalana per sobre de la resta, fet que no implica la ignorància de les creacions culturals de fora de Catalunya.

En tot això també hi va tenir un paper important la Corporació Catalana de Mitjans, amb TV3 i Catalunya Ràdio, ambdós clau per dur a terme aquest proteccionisme i acreixement de la música i la cultura en català a través del foment i difusió de grups de música i cantautors catalans. Actualment un bon exemple d’aquesta prioritat que encara es dóna als grups de música catalans a TV3 és la cançó de Nadal que cada any compon un grup diferent del panorama musical català. Un altre exemple? El disc de La Marató de TV3, on artistes d’arreu canten en català. No oblidem tampoc els molts festivals musicals de Catalunya que des dels inicis han propulsat i sovint prioritzat artistes catalans a les seves cartelleres.

“La música ha de ser una cosa sincera”

El saxofonista i membre d’Oques Grasses, Josep Valldeneu, creu que “cada territori amb uns trets culturals distintius i propis hauria de donar suport a la seva cultura, sense oblidar, però, la cultura general i d’altres llocs”. El músic afegeix que el cas català va molt vinculat a la política i a les relacions amb el govern central i que aquest tema “ens podria portar a un debat sense final”. “La cultura ens fa més rics, i contribuir a preservar la que ens és pròpia ens ajuda a no perdre part d’aquest coneixement”, afegeix. Núria Graham creu que “no s’ha de prioritzar res, la música és la música i ha de ser una cosa sincera”. I afegeix: “És evident que s’ha de defensar la música amb la llengua autòctona, jo mateixa ho faig, i m’agrada i me l’escolto, això no vol dir que s’hagi de prioritzar”.

La música és part fonamental de la cultura i la identitat d’un poble, d’una regió, d’un país… Així doncs, la llengua amb la que es canten les cançons acaba tenint una importància indubtable. L’essència de l’art es troba en els sentiments, les emocions i les intencions de l’artista. I un artista sempre s’expressarà millor i també crearà millor en el llenguatge que millor coneix, tant si parlem de música com de pintura, arquitectura, fotografia o qualsevol altra disciplina artística. De fet, ni les cançons de revolta com L’Estaca de Lluís Llach ni tampoc les d’amor com Boig Per tu de Sau, podrien haver estat concebudes amb una altra llengua que no fos el català, perquè la llengua va implícita en el missatge de qui les va escriure. Sinó, proveu de traduir-les. O no, millor ni ho proveu.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.