La mort del barceloní Enric Riera, propietari de la Masia Vila-rasa, el Nadal de fa dos anys, va obrir una etapa d’incertesa sobre el futur de l’única explotació de vinyes de la comarca que comercialitza els seus vins, coneguts com el vi d’Osona. Una incertesa que ja fa uns mesos que s’ha esvaït. El testimoni d’aquella aventura personal, gairebé romàntica, iniciada fa més de 20 anys per Riera l’ha recollit el taradellenc Lluís Tuneu, veí de la finca i un altre enamorat del món dels vins. Avui, amb el suport d’un nebot i un fill, estan decidits a consolidar-ho. L’objectiu, avançar cap a l’elaboració d’un vi amb autèntic bouquet de la Plana.
“La família no hi entenem, en vins; això era un hobby del meu pare, però hauria estat una llàstima que s’hagués perdut”, havia reconegut fa dos anys Ramon Riera, fill del fundador. I això mateix és el primer que va pensar Lluís Tuneu quan li van oferir d’agafar el celler: “No podíem deixar arrencar aquests ceps. Calia salvar l’única vinya que hi ha a Osona”, reflexiona avui. Que dues terceres part de les dues hectàrees dels ceps plantats a principis de la dècada dels 90 siguin de Pinot negre –una varietat originària de la Borgonya francesa– el van fer acabar de decidir: “És el raïm que dóna el vi més fi, més subtil”, deixa anar, exhibint la seva especial debilitat pels vins de la Borgonya.
Tuneu era conscient, però, que rere aquesta “il·lusió” inicial per assumir el projecte s’hi amagava “un camí complicat”. Per això va ser fonamental, durant els primers mesos, constatar que aquest vi elaborat a Taradell desperta simpaties entre els mateixos taradellencs, i per extensió molts osonencs. “La gent, els comerços i els restaurants del poble ens ha fet sempre costat, i això ens ha sorprès positivament”, agraeix Tuneu, convençut que la gent del poble “també volen que això funcioni”. De fet, actualment venen a Osona el 70% de la producció dels seus vins, assumint ells mateixos la distribució.
En aquest procés de represa del celler no hi han faltat entrebancs. El principal, en forma de les dues contundents calamarsades que van caure la tardor passada i que van afectar la segona verema que recollien els actuals gestors. Només van poder aprofitar una tercera part de la collita, amb la qual cosa enguany trauran al mercat de 3.000 a 3.500 noves ampolles. “Ja se sap, som pagesos, depenem del temps!”, exclama Roger Reig, nebot de Lluís Tuneu, que les últimes setmanes s’ha incorporat al negoci, directament a peu de les vinyes. De fet, no és la quantitat el que els preocupa, sinó la qualitat. “Volem poder treure un vi cada any millor que l’anterior”, coincideixen Tuneu i Reig. I a mitjà termini s’han marcat una fita il·lusionant: “Ens agradaria trobar el sabor de l’autèntic vi de la Plana; que la gent quan el tasti noti que aquest vi està fet a Osona, noti el sabor de la terra on estem”. Un sabor que ha de donar uns vins “més subtils, més afruitats”, aprofitant les característiques del clima de la Plana. Res a veure amb un Priorat, per exemple: “Hi hem de trobar la boira, en aquest vi que busquem”, concreta Tuneu, fill i nét d’un conegut negoci de restauració de Taradell. “Si l’avi veiés això!”, deixa anar tot mirant, emocionat, com aquests dies les vinyes comencen a brotar.
Els nous gestors de la Masia Vila-rasa, sota el nom de Cellerviosona, SL, han volgut donar un caire completament “familiar” al negoci. Per això, Lluís Tuneu ha incorporat recentment un seu nebot, Roger Reig, i també el seu fill Adrià els dóna un cop de mà (tots tres a la foto). “Treballem molt a gust plegats, i això és important, perquè la il·lusió i les ganes de fer les coses bé són fonamentals”, remarca Tuneu. D’aquesta recent conjunció familiar en naixerà, aquest mes de maig, un nou vi, el sisè de la carta, i el primer “estrictament familiar”. Es tracta del Sagals, un vi jove “que no passa per bóta”, i que sorgeix, precisament, condicionat per les pedregades que van afectar la darrera collita. El celler compta amb l’estricta supervisió de l’enòleg Xavier Canals, del Celler Baronia del Montsant.
{{ comment.text }}