La Festa del Pi manté invariable el seu programa d’actes, com marca la tradició. Els preparatius ja van començar, com cada any, aquest dissabte al matí, dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors van anar a escollir el pi que acabarà protagonitzant la celebració. I no pot ser un pi qualsevol. Se li suposa el tronc recte i una brancada rodona i espessa. Després de demanar permís al propietari, els galejadors marquen l’exemplar que, dimecres, serà tallat de soca-rel.
Els preparatius van continuar aquest diumenge al vespre, quan es confeccionen els ramells de pomes i neules, que es penjaran de les branques del pi un com penjat a l’església. I aquest dimarts a la tarda conclouen els preparatius amb el repartiment de pólvora, als baixos de l’ajuntament.
El dimecres tocarà matinar. A les 7 del matí hi haurà la primera missa, a la sortida de la qual ja es deixaran sentir els primers trets de les escopetes per acabar de despertar el poble. Tot seguit, els galejadors en comitiva aniran al bosc on, després d’un bon esmorzar, tallaran el pi a cops de destral.
Abans que comenci a cedir, es lliga l’arbre amb cordes perquè quan caigui no es faci malbé. Un cop a terra, l’aixecaran a força de braços i el posaran damunt del carro de bous que l’haurà de transportar, sempre dret, fins a la porta de l’església. Mentrestant, traques generals a la plaça Major i Ball del Pi.
Pels volts de la 1 del migdia, baixen el pi del carro i l’entren a l’església fins al presbiteri, on es lligat per la part inferior del troc i penjat de cap per avall sobre l’altar major. El pi és hissat fins a l’alçada de la imatge de santa Coloma, mentre els galejadors entonen l’himne de Centelles. El pi no es tornarà a despenjar fins al 6 de gener, a la sortida de la missa de quarts d’1, i es reparteixen els branques i les pomes entre els galejadors.
La Festa del Pi està documentada des de 1751, moment en què es vincula amb la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles. Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional des de 1987, els orígens se suposen més remots, lligats a antigues reminiscències de culte als arbres i de rituals pagans de fecundació relacionats amb el solstici d’hivern.
{{ comment.text }}