Centenars de persones han volgut donar l’últim adéu a Emili Teixidor aquest dijous a la tarda a l’església parroquial del seu poble natal, Roda de Ter. Familiars, amics i veïns li han fet arribar un sentit homenatge en un acte de comiat que ha durat poc més de mitja hora i en què la cantant Nina ha entonat la cançó de Lluís Llach ‘Núvol blanc’, i l’exrector de la UVic i amic personal de Teixidor, Ricard Torrents, li ha dedicat unes paraules. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assenyalat que Emili Teixidor “és una de les persones que més ha aportat als lectors joves” perquè, ha afegit, “dues generacions de ciutadans han après a mirar-se el món a través de la lectura dels seus llibres”.
Escriptor, pedagog i periodista, Emili Teixidor ha estat recordat per rondencs, amics i familiars en un sentit acte de comiat que s’ha celebrat a l’església parroquial de Roda de Ter. Durant l’acte, el seu amic personal i exrector de la Universitat de Vic, Ricard Torrents, ha assenyalat que és un “encert” que Emili Teixidor descansi a Roda de Ter. És en aquest poble on l’escriptor va néixer, on va forjar la seva infantesa i on també va començar a fer de mestre. A més, Teixidor havia situat Roda de Ter i la comarca d’Osona al centre de les seves novel·les pel que fa als personatges que construïa i als paisatges que descrivia. Amb un somriure, Torrents també ha recordat com Teixidor obligava els alumnes a dir-li “Miliu”.
L’exconsellera Montserrat Tura ha recordat l’escriptor des d’un punt de vista “molt personal” perquè, ha dit, “érem molt amics”. L’exconsellera ha assenyalat que, “més enllà de la tristesa personal”, la seva obra i la seva capacitat intel·lectual ha estat pels més menuts “un mirar de lluny per veure el món i preparar-se per ser adults” i, pels grans, “un mirar la vida sense oblidar que han estat nens”. D’altra banda, Tura ha ressaltat que pel país Teixidor també va ser un “mirar amunt, amb la mirada ben alta sense tenir mai por que la nostra llengua estigui en una literatura que ell ha ajudat a fer-la molt gran”.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat la figura d’Emili Teixidor per la seva vessant literària, però també pel seu factor humà. Recordant-lo, Mascarell ha explicat que Teixidor sempre deia que ell escrivia per trobar “el sentit de la vida” i, precisament, a través de la lectura de les seves obres “molts lectors han pogut trobar miralls i reflexos del que és la relació entre la literatura i la construcció de la vida”.
D’altra banda, Mascarell ha ressaltat l'”activisme” pedagògic de Teixidor i la seva predisposició a fer de l’escola un lloc que “ens troba i ens relliga amb la pedagogia catalana” i, també, el fet que l’escriptor situés l’escola com un lloc “d’on n’han de sortir ciutadans formats i amb capacitats per afrontar la vida amb les seves dificultats”.
A més, el conseller ha reivindicat la màxima d’Emili Teixidor sobre el fet d’infondre el gust per la lectura als més menuts perquè, ha assenyalat, “la lectura ens serveix per construir els nostres relats de vida i, si no aprenem a llegir bé, o simplement si no som capaços de llegir, difícilment afrontarem les complexitats que planteja la societat”.
Una de les seves col·legues de professió, l’escriptora Maria Mercè Roca, ha volgut ser present en l’últim adéu a Emili Teixidor. Roca ha destacat de la personalitat de Teixidor el seu caràcter “agradable i molt afable i cordial”. Per Roca, com a catalans “hem d’estar orgullosos per haver tingut una persona com l’Emili Teixidor”, una persona que ha estat capaç amb la seva literatura de “transcendir fronteres”. Recordant les paraules del mossèn que ha oficiat l’acte de comiat, Roca ha explicat que “la llengua és pont i també és frontera, però la bona literatura mai no és una frontera, sinó que sempre és un pont”. En aquest sentit, les traduccions que hi ha de la seva literatura han acostat la llengua i la literatura del país arreu.
Roca a arengat a convertir ara Teixidor “en un clàssic” i ha matisat que això significa “llegir-lo molt i fer-lo llegir a les generacions de nens i nenes que ara pugen perquè coneguin la seva literatura i se la puguin estimar”. L’escriptora ha recordat que Teixidor sempre deia que llegir “requereix un petit esforç, sobretot en aquest món que va tan ràpid, però que finalment queda superat fàcilment pel mateix plaer de la lectura”.
Isona Passola, productora de Pa Negre, ha destacat que l’èxit de la pel·lícula ha ajudat a vendre molts dels seus llibres i ha animat a la lectura. Passola s’ha mostrat molt satisfeta perquè precisament aquest èxit ha contribuït a un dels objectius vitals de Teixidor: fomentar la lectura.
Entre els assistents, també s’hi ha pogut veure l’editora de Teixidor, Eshter Pujol, la cantant Nina, el rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña o la presidenta en funcions de la Generalitat, Joana Ortega.
Emili Teixidor, de 79 anys, va morir dimarts. Nascut el 22 de desembre de 1933 a Roda de Ter (Osona), durant els seus primers anys de formació va coincidir amb el poeta Miquel Martí i Pol. Mestre de professió, Teixidor va començar la seva producció literària el 1960 amb obres per a públic infantil i juvenil. L’any 1979 va escriure la seva primera obra per a adults, ‘Sic trànsit Glòria Swanson’, i va consolidar la trajectòria amb la novel·la ‘Pa negre’ (2003), que va guanyar el Premi Nacional de Literatura, i ‘Laura Sants’ (2006). A Roda de Ter, una de les escoles porta el seu nom i molts rodencs se senten identificats amb les seves obres perquè hi reconeixen noms i llocs que els recorden el poble.
{{ comment.text }}