Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Cinc exposicions mostren a Vic la història del disseny gràfic d’Osona

Les obres històriques s’afegeixen a una mostra del treball de 48 estudis de disseny actuals

  • El 9 Nou
  • 09/05/2016 | 11:48
  • 0

L’any 1879, un dels grans il·lustradors catalans de l’època com era Lluís Labarta signava un cartell publicitari del Salsichón Legítimo Torra de Vic. És el més antic que es pot veure al Temple Romà, espai de capçalera de l’exposició “Abans i ara. Del grafisme al disseny gràfic a Osona”, que des d’aquest dijous es desplega en cinc espais de la ciutat. Una mostra que vol recollir tant el passat com el present d’una activitat creativa en què Osona ha destacat especialment, al principi amb el talent vingut de fora –com en el cas de Labarta i el seu anunci de llonganisses– i després amb el propi de Vic i la comarca.
Anton Granero, dissenyador i comissari de l’exposició, ha aconseguit per primera vegada fer un cens dels estudis de disseny actius ara mateix a Osona, i n’hi han sortit ni més ni menys que 58. D’aquests, n’hi ha 48 que mostren els seus treballs a l’exposició, repartits entre l’Escola d’Art, ACVic Centre d’Arts Contemporànies, l’Espai Romeu i el Casino. El Temple Romà és l’inici del recorregut, amb els treballs històrics que comprenen un segle sencer, fins al moment en què apareix la denominació disseny gràfic.
Amb denominacions diferents, la seva feina sempre ha estat la mateixa, “la de comunicar visualment”. Al principi, eren il·lustradors de prestigi com Labarta, com Ramon Goula, com Alexandre de Riquer o com el mateix pintor Josep M. Sert, que l’any 1910 va fer el cartell de la commemoració del centenari del naixement de Jaume Balmes. La festa major de Vic va ser també un motiu per fomentar la creativitat: al Temple Romà s’exposa un cartell de la festa de l’any 1907 que mesura més de dos metres i mig d’alçada i que resulta una curiositat per la varietat de tipografies que concentra. Però al cap d’uns anys, hi ha cartells que són una mostra de l’art d’avantguarda del moment, sobretot els de principis dels anys 30. La Guerra Civil representa un trencament d’aquesta tendència, que es recupera més tard amb artistes d’avantguarda com Fidel Bofill –el cartell de l’any 1963 en plena sintonia amb l’art del moment– i que arriba fins al darrer exemple, el cartell del Mercat del Ram dissenyat per Jordi Cano l’any 1981. Al mig de la sala, unes vitrines mostren publicacions, diaris i revistes i altres creacions gràfiques que també són exemples de modernitat. En aquests casos, eren els impressors els que esdevenien autèntics artistes. Singularment Pere Daví, que als anys 30 treia de la seva impremta publicacions molt avançades per a l’època, “que no tenen res a envejar a grans revistes de Barcelona com D’Ací d’Allà”, explica Granero. Per ell, gent com Daví “eren molt més que impressors”.
La tradició va anar creant un pòsit, i als anys 80 del segle XX aquest es va sumar a nous factors que van contribuir a l’esclat del disseny gràfic a Osona: l’aparició d’estudis com Eumo Gràfic, a l’empara del projecte universitari de Vic, o la formació de nous dissenyadors a l’Escola d’Art, autèntic planter de talent, a la qual més recentment es va afegir el grau de Publicitat de la UVic.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.