Els 25 anys de la Dansa Vigatana de l’Espígol i els 20 de l’entitat que la balla, els Dansaires de Sant Miquel, mereixien un lloc destacat dins del programa de la festa major d’enguany.
I quin millor per fer-ho que a la plaça de la Catedral, escenari de la representació d’aquesta dansa cada 5 de juliol. L’entitat es va fer acompanyar per a l’ocasió dels dos esbarts històrics de la comarca: el Castell de Tona i el Sant Genís de Taradell –autors de la coreografia i els que la van ballar els primers cinc anys–, que van demostrar un gran nivell davant d’una plaça de la Catedral que feia goig.
“Aquesta és una nit molt especial”, va expressar la presidenta de Dansaires de Sant Miquel, Núria Padrós, que va recordar les “moltes hores d’assaig”, però també les múltiples complicitats que han permès “gaudir i fer gaudir de la dansa del nostre país” durant aquests 20 anys, però també anar teixint “vincles que contribueixen a vertebrar una ciutat, una comarca i un país”.
Durant l’acte es va aprofitar per lliurar un obsequi de record per a qui va ser el pare de la Dansa Vigatana de l’Espígol, Joan Lara, justament fa 25 anys.
La commemoració esdevenia una bona oportunitat per difondre el dia a dia d’una entitat a voltes poc coneguda pels mateixos vigatans i, de passada, fer una crida a trobar nous membres.
“Som petits i tenim poc poder de difusió”, apuntava moments abans la mateixa Padrós. La colla acostuma a aplegar una quinzena de membres, i en aquests 20 anys hi han passat una setantena de balladors.
A banda de la Dansa Vigatana de l’Espígol, que representen des de fa 20 anys, la colla també va incorporar el 2007 el Ball Medieval de Vic, que escenifiquen pel Mercat Medieval. Divendres també van ballar Temps d’Espígol, una coreografia que la mateixa colla va idear a partir d’un tema del grup Vicus.
Amb l’objectiu d’anar incorporant nous reptes, l’entitat també va estrenar aquest any una coreografia específica per a la Crida. L’experiment, que s’ha d’anar consolidant, permet a Dansaires de Sant Miquel “donar una imatge ben diferent a l’habitual” i, al mateix temps, “pot ser una via per anar introduint canalla de mica en mica”. Tant l’Esbart Sant Genís de Taradell com l’Esbart Dansaire Castell de Tona van oferir un brillant tastet del seu repertori, molt aplaudit.
{{ comment.text }}