Sambucus és el nom llatí de saüc, una planta aromàtica amb propietats medicinals molt característica a Osona. I des de finals de 2011, dóna nom a la cooperativa d’inserció laboral que ha anat creant marca dins del món agroalimentari de la comarca. Gestiona dues àrees de conreu a les finques de la Rierola, de Manlleu, i el Guiu, de Santa Cecília de Voltregà. Ven a mercats i proveeix el restaurant que també gestiona al Mercat Municipal de Manlleu. I, com a projecte més específic, disposa d’1,5 hectàrees entre diferents parcel·les de la finca del Mas Vinyoles, a Sant Pere de Torelló, dedicades al cultiu d’herbes medicinals i aromàtiques, per destinar a infusions i condiments.
“És un sector petit i, d’aquesta envergadura, només ens consten dues experiències més com la nostra a Catalunya”, explica la responsable d’horta de Sambucus, Ester Comas. Diumenge passat, una vuitantena de persones van poder conèixer aquest experiència en una visita guiada. Es van passejar per diferents punts de la finca on es cultiven fins a 16 espècies d’herbes aromàtiques diferents. Des de farigola fins a marialluïsa, passant per tarongina, sajolida, espígol, menta, orenga, alfàbrega, poliol o sàlvia. “És un treball completament artesà, ja que com a plantació no és domèstica però tampoc de gran extensió, com aquelles imatges tan típiques de la Provença”, diu Comas. I en tractar-se d’un mercat petit “tampoc s’ha desenvolupat un instrumental adequat per a aquesta mena de terrenys”. Sambucus treballa, a més, amb la certificació de cultiu ecològic, que vol dir que no hi ha cap tractament químic d’ensulfatat per atacar les males herbes. Això converteix el procés en molt més manual, i lent.
Durant la vista per diferents parcel·les de la finca, els assistents van poder conèixer la disposició i tècnica dels cultius, amb sistema de rec gota a gota, arrenglerats en línia dins d’un encoixinat de plàstic per on acaba creixent la planta. “Cada herba té el seu cicle, però el període de recollida va de maig a octubre”. I segons el cas, amb més d’una dallada cada any. Es tracta, en general, d’unes plantes “molt sofertes” i que s’adapten a les condicions meteorològiques d’aquesta àrea. De fet, a l’hora de decidir el tipus d’herbes que es cultivarien “vam tenir en compte quines ja hi naixien de manera espontània”.
Un cop collides, les herbes s’envien a un assecador solar que hi ha al costat mateix de la casa, un procés que pot durar entre quatre fins a sis o set dies. Després, i a l’espera de l’embossat i distribució final des del mateix Mas Vinyoles, es guarden en bidons aïllats del sol i del contacte amb l’aire, per tal que mantinguin intacta tota la seva aroma.
No és gens casual que la plantació d’herbes aromàtiques de Sambucus a Sant Pere s’hagi integrat a Mas Vinyoles, un projecte de foment a l’emprenedoria i pol d’innovació en un entorn natural que fa poc més d’un any hi van inaugurar Ermen Llobet i Pepa Bergay. A final de 2011 va començar la restauració de la masia, que ofereix espais de coworking i sales per a convencions i formació d’empreses. I tot això dins d’un model treballat a consciència de sostenibilitat ambiental: des de la instal·lació fotovoltaica que subministra energia elèctrica i acumula el sobrant en un sistema de bateries, fins a les calderes de biomassa per a la xarxa de calefacció i aigua calenta. L’assecador de les herbes, per exemple, es basa en una cambra d’aire calent que es crea entre dues plaques del sostre exterior i que un extractor empeny cap a dins, on s’escampa a través de ventiladors alimentats amb energia solar. Diumenge, que feia un dia d’estiu, l’escalfor era impressionant. Una prova que l’aposta per la sostenibilitat és, sobretot, una qüestió de voluntat.
{{ comment.text }}