Quan aquest dijous, Xevi Furriols, en Furri, es va enfundar el vestit del Merma, sabia molt bé que, per ell, aquest no seria un seguici més. Era la seva última festa major com a portador dels caps de llúpia, i en especial del Nen. “Em jubilo”, deixava anar tot emocionat. Feia gairebé 20 anys que va va entrar a la colla de geganters i des d’un primer ja li van assignar la figura del Nen. Tot i que la tradició marcava que, després de Nen, tocava portar el Merma –la Vella fa anys que és territori de la família Dot–, Furriols pràcticament sempre va traginar el més jove de la família Llúpia. Els dos últims anys sí que Furriols s’ha fet càrrec del Merma, de qui es va acomiadar aquest dijous –mentre veia com un jove Martí Bansells s’estrenava com a portador del Nen.
Furriols, que l’any que ve farà 60 anys, admet que portar un cap de llúpia ha estat molt i molt especial. “Quan et poses el cap et transformes; és com ficar-te en una altra vida, ets una altra persona”. Una òptica que també l’ha convertit en observador privilegiat de les reaccions “indescriptibles” dels infants. En Furri sap que ho trobarà a faltar –“per suposat”– però el consola pensar que ara s’incorporarà al grup de portadors dels gegants. Per aquests prop de 20 anys de fidelitat als llúpies, la colla li va retre una petit homenatge. Just abans dels balls tradicionals, l’alcaldessa li va lliurar un record i ell va acabar sortint de plaça mantejat pels companys. Aquest divendres ho explica EL 9 NOU
{{ comment.text }}