Viladrau ja pot rememorar part de la biografia d’un seu fill il·lustre, fins ara pràcticament desconegut al poble. Es tracta de Francesc Palau, que durant la primera meitat del segle XIX va protagonitzar una ascendent carrera militar i que, entre altres alts càrrecs, va arribar a ser secretari de la reina Isabel II, a Madrid.
El seu descobridor és el vigatà Enric Vilalta (la Garriga, 1938), un gran aficionat al col·leccionisme i a la recerca de la història local.
De fet, Vilalta va localitzar aquesta figura mig per casualitat.
Immers en un treball sobre la família Torra-Palou de la Garriga es va topar amb un tal general Francesch Palou, fill de Viladrau, i va començar a estirar el fil. Va ser definitiu poder localitzar un llibre titulat Historia de los generales que más se han distinguido, editat el 1856, que recull bona part de la trajectòria militar del personatge.
Nascut i batejat el 29 de setembre de 1789, Francesc Palou era fill d’una família benestant de paraires, que el van enviar a estudiar jurisprudència a la Universitat de Cervera. I en això estava quan, el 1808, amb 19 anys, va esclatar la Guerra del Francès.
Palau va ingressar com a voluntari al Corregiment de Vic, encetant una llarga carrera militar. De seguida va participar activament en diverses topades i incursions contra l’exèrcit francès arreu del país. Aquell mateix 1808 ja va ser ascendit a capità, per disposició de la Junta de Vic.
Una de les primeres grans fites en el seu currículum militar la marca la participació, el maig de 1811, en la recuperació del castell de Sant Ferran de Figueres i que li valgué el nomenament com a tinent coronel i, al cap de poc, de coronel.
Palou i els seus van resistir quatre mesos l’assetjament del castell per part de les tropes franceses. En claudicar el van fer presoner i va ser traslladat a França fins a l’armistici de 1814, quan va tornar a Espanya. Integrat de nou a l’exèrcit, va ocupar diferents destinacions arreu de l’Estat.
Entre 1921 i 1922 va tornar a Catalunya com a comandant militar del Corregiment de Vic. En uns anys marcats per les lluites entre constitucionalistes i absolutistes, Palou es va mantenir sempre fidel a Felip VII.
L’any 1825 va rebre l’ordre de traslladar-se a la Cort de Madrid, on passaria a ocupar diferents alts càrrecs militars, com membre de la fiscalia militar del Tribunal Suprem, general d’estat major de l’exèrcit, secretari del Ministeri de la Guerra i, fins i tot, secretari de la mateixa reina Isabel II.
Francesc Palou es va jubilar el 1846, després de 48 anys de vida castrense. “Els darrers temps va residir habitualment a Madrid i cal suposar que devia morir allà”, apunta Vilalta a través d’un article que va publicar en l’edició número 27 de les Monografies del Montseny, del mes d’agost.
El treball li permet “ajudar a treure de l’oblit” aquest viladrauenc il·lustre, “de qui s’havia perdut tota referència, encara que avui dia per a molts es valorin poc els mèrits de guerra”, conclou.
Actualment encara hi ha el cognom Palou tant a Viladrau com a Centelles, d’on provenien les dues branques familiars de Francesc Palau, però sembla que cap no hi guarda relació, segons ha pogut constatar Vilalta.
{{ comment.text }}