EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Després d’una dècada d’absència, Manolo Gómez torna a exposar a l’ACVic

Han estat deu anys d’absència de les sales d’exposició, que no d’inactivitat. El centre d’arts contemporànies ACVic acull des de divendres i fins al 15 de setembre el retorn de Manolo Gómez (Tona, 1956) amb el resultat d’aquest treball silenciós.

El 9 Nou
07/07/2010

Un vers de Paul Celan (“sobre l’erm gris negre”) dóna títol a una mostra de pintura i obra gràfica que sorgeix de l’experimentació de materials i tècniques.

El parèntesi de Manolo Gómez –relacionat, en part, amb la manca d’un espai estable de treball– ha fructificat en una obra extensa i intensa. Hi ha hagut un procés mental que, quan s’ha pogut traduir materialment, ha fluït com un doll: “Era com si ho tingués arxivat al cap”, explica l’artista.

L’exposició recull quatre anys de treball, en els quals Manolo Gómez combina la pintura de grans formats amb el treball delicat de collages de paper, que configuren la part més recent de la seva obra. “No hi ha ruptura, és un camí”.

Per aquest camí, Manolo Gómez hi transita investigant. El seu desplegament de recursos és gairebé inesgotable, especialment en les obres sobre paper, moltes de les quals recullen un ventall de possibilitats: el plecs del mateix paper, les textures, la sobreposició d’elements com les etiquetes adhesives de cartes… Sobre el paper, hi incorpora fotografies, un dels elements més rellevants de la seva creació actual, segons reconeix ell mateix.

Són imatges fragmentades, tractades i incorporades en un altre context, bona part de les quals sorgeixen del seu món quotidià (des dels tallers on ha treballat fins als llocs que freqüenta, sobretot en la natura). A vegades, els detalls són tan imperceptibles que l’espectador no els reconeix, però en realitat hi són i formen el pòsit profund del treball.

D’aquesta forma, l’obra de Manolo Gómez acaba condensant “una part de vida, dels espais que he viscut”. És la forma com entén la creació artística: “L’art és vida, és la mateixa existència de la persona”.

En les obres de l’exposició “Sobre l’erm gris negre”, sorgeix el Manolo Gómez creador, en el sentit més radical del terme: aquell que ordena el cosmos partint del caos, dels fragments d’un big bang. “A partir d’unes restes, d’uns residus, sorgeix una altra obra”. El camí investigador de Manolo Gómez continua, a partir d’aquest punt, per la via de la pintura o de l’obra gràfica perquè, al capdavall, tot va lligat.

El símbol d’aquesta evolució és l’obra que dóna la benvinguda al visitant de l’exposició, datada el 1982, quan l’artista acabava d’entrar a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic. És un senzill treball sobre paper, però simbòlic, “el que marca la meva introducció en el món més subjectiu, des de la pintura clàssica”. El missatge arriba clar: des d’allà fins aquí, hi ha un fil de continuïtat que lliga tota la seva obra.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 858 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't